Els pròxims busos, elèctrics i/o d'H2

Les nostres comarques i la ciutat de Tarragona encara més, poden ser referents en innovacions que ens posin de ple en l’anomenada transició energètica per diferents raons: per tradició, per intel·ligència acumulada, per infraestructures energètiques que no són enlloc com aquí, perquè la indústria química pot tenir un paper rellevant i perquè comptem amb instruments d’investigació. M’aturaré avui en aquests dos darrers.

Tenir indústria al sud de Catalunya és una sort i que sigui química encara més. Ara bé, cal que sigui competitiva i innovadora. I perquè ho sigui, la responsabilitat és de la mateixa indústria i de l’ajut que li puguem prestar des del territori les institucions públiques, econòmiques i socials. I estic convençut que cal apostar per la implicació de la química de les nostres comarques en el món de l’energia. Ningú millor que la química és experta en els materials dels aerogeneradors o de les plaques solars fotovoltaiques o termosolars o de les bateries? I tampoc ningú millor que la química per generar hidrogen, un dels vectors energètics ja actuals i que té un gran futur com a combustible domèstic, industrial i per la mobilitat.

Desgraciadament encara ens sona estrany al nostre país entretinguts com estem a la península Ibèrica en altres qüestions. Però corren informes a Brussel·les que ja parlen que el 2050 el 24% de l’energia serà proporcionada per hidrogen. Clústers de grans empreses – alguna gasista espanyola inclosa – fan esforços per pujar al tren que no hauríem de perdre i al Japó ens ensenyaran als Jocs Olímpics del 2020 com, entre altres coses, tota la mobilitat es fa amb vehicles propulsats per hidrogen.

Tarragona i la seva àrea han de ser també a l’avançada i el transport públic pot ser capdavanter en aliança amb la indústria química i el port de Tarragona i l’aeroport de Reus.

Un apunt sobre recerca. El pobre IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya) que té una de les dues seus a Tarragona s’ha quedat esquifit i és pràcticament inexistent. Va patir un ERE fa dos anys però a Barcelona ha tornat a créixer i aquí no. Necessitem un IREC en condicions si no volem perdre més oportunitats en la revolució energètica que altres ja estan fent.

La flota d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona ha planificat per al proper bienni 2020-2021 l’adquisició de més de cent autobusos elèctrics i deu d’hidrogen. Han calculat bé i saben que el preu de compra no és el preu d’una màquina sinó el cost de tota la vida útil d’aquesta. Si es fan així els càlculs són més barats els vehicles elèctrics que els de gasoil i no contaminen. Els d’hidrogen encara no però ja s’hi arribarà.

El nostre territori també ha de jugar aquesta lliga perquè té millors condicions encara i és únic en el conjunt de Catalunya i d’Espanya per desenvolupar un paper rellevant en la transició energètica. Per això només cal que posem en marxa tots els recursos de què disposem i que modestament hem exposat en aquest article. El 38% del consum energètic al nostre país se’n va amb el transport. Podem i hem d’acabar amb el consum d’energia fòssil. Perquè entrarem de ple en la nova era de l’energia i de la indústria i perquè necessitem respirar tretze cops per minut un aire net.