La nova caiguda de l'Imperi Romà

Tarragona té un patrimoni històric incomparable. L’any 2000 va ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat. La nostra és de les poques ciutats catalanes que tenen aquest reconeixement– juntament amb les obres de Gaudí i Domènech i Muntaner a Barcelona i els conjunts arquitectònics de les esglésies romàniques de la Vall de Boí i del Monestir de Poblet-. La nostra història, el nostre patrimoni, és la nostra carta de presentació. Una joia històrica i patrimonial que cal conservar.

La conservació d’aquest patrimoni, però, sembla no ser una prioritat per l’equip de govern actual. En els darrers mesos no fem més que sentir notícies sobre l’estat lamentable en el qual es troba la part més representativa de la nostra ciutat. Tenim molts monuments patrimonials on el manteniment no s’ha realitzat com calia i, per tant, hem hagut de veure com s’ha anat deteriorant.

El febrer passat es van detectar a l’Amfiteatre esquerdes en la part del mur posterior de la grada afegida l’any 1979, que dona a la via del tren i al Vial Bryant. Per aquest motiu, es va fer un perímetre de seguretat i es va tancar al públic l’accés a l’arena. Això, juntament amb què l’ajuntament no contracta el personal necessari per a l’obertura de les instal·lacions, va provocar la indignació de més d’un turista que venia a gaudir-ne.

Al novembre veiem com es desprenien unes pedres de la Muralla a la Via de l’Imperi, aquestes darreres setmanes hem vist com queien carreus de la muralla a l’alçada del portal del Roser... El més preocupant de tot és que la regidora responsable de Patrimoni, Begoña Floria no es mostra preocupada i explica que «no és un despreniment que ens pugui generar alarmar sobre l’estat del monument». Amb pocs dies de diferència, es van desprendre, en dues ocasions, pedres de la Torre del Pretori, en plena plaça del Rei; Ca la Garsa acumula esquerdes que amenacen la seva estructura i no ens oblidem del depriment estat general de Ca l’Ardiaca.

Encara trobaríem més exemples de la deixadesa del nostre patrimoni, com ara Ca l’Agapito, que va ser desenterrat fa 8 anys i des de llavors resta a la intempèrie sense que res el protegeixi, ja que l’equip de govern es va deixar perdre els 3 milions d’euros del pla de Barris que haguessin permès arranjar-lo.

Però no només trobem la manca de manteniment. Algunes intervencions que s’han fet han generat molta polèmica entre els Tarragonins. Parlo, per exemple, de la grada de la plaça dels Sedassos, on una estructura de fusta tapa la grada original. Ara per ara aquesta intervenció, de discutible necessitat i pèssima execució i que es va endarrerir pràcticament un any, segueix inaccessible rere una tanca d’obres mig caiguda. Per no parlar de l’agressiva barana col·locada recentment a les escales de l’Arboç o del tancament del teatre del Camp de Mart, un dels millors espais escènics del nostre país.

Cal que en el tema del patrimoni, com en tants d’altres, ens posem les piles d’una vegada. Cal impulsar, establir i executar un treball conjunt entre les diferents administracions competents que ens porti a valorar, cuidar I mantenir aquest meravellós patrimoni romà que tenim, fent que sigui una prioritat real de la nostra ciutat i dotant-la dels recursos necessaris.

Si no ho fem així, ens acabarem trobant que a Tarragona tornarem a viure la caiguda de l’Imperi Romà, però aquesta vegada de forma literal, pedra a pedra.