15 anys de 'Diari Més'

Aquesta setmana Diari Més compleix 15 anys, la data és crec important per l’empresa, però també per la mateixa societat que, amb la seva consolidació, veu com el pluralisme «escrit» és un fet inapel·lable i garantia de diversitat des de tots els punts de vista.

Evidentment, quan es compleix per part de les propostes empresarials, un llarg període d’existència, bo és fer balanç de les raons que li han permès sobreviure en un mercat cada cop més complicat i, de manera especial, en l’apartat de la comunicació on, dia sí i dia també, veiem «aparicions i desaparicions» mediàtiques en funció d’una viabilitat molt difícil de conquerir.

Centrant-nos en el diari, crec que no es pot oblidar la situació crítica que va passar, ja fa molt de temps, i que va comportar l’entrada a l’accionariat de l’Editora de grups econòmics de referència, especialment significativa va ser l’aposta El Heraldo de Aragón i Diari Segre que venia a ratificar una viabilitat amb les màximes garanties, sense oblidar als altres grups locals que també amb el seu esforç econòmic van garantir un futur, en dubte en aquells moments.

Posteriorment no es pot deixar de costat la tasca feta per la Direcció del Diari, amb el seu cap Carles Abelló, autèntica referència, que ha liderat un grup de persones com la Contxi Joan, Carles Magrané, Jaume Cañada i Sílvia Jiménez, que juntament amb la resta de treballadors, han conquerit un producte viable i sanejat, amb totes les garanties d’eficàcia i credibilitat com a mitjà.

Crec que tampoc no s’ha d’oblidar el suport dels anunciants, petits i grans, institucionals o privats, que cada dia fan realitat que la solvència de la premsa gratuïta sigui una realitat objectiva a casa nostra, amb garanties d’èxit pels qui aposten pel mitjà a tots els efectes.

Finalment, i per damunt de tot, crec que és vital el reconeixement als lectors que fan possible el mitjà cada dia i que l’han convertit en la primera referència informativa a casa nostra, segons les dades dels organismes especialitzats al respecte, però és que a més, no podem oblidar que aquestes referències el que fan és donar la raó a una línia de «fer periodisme» des de l’absoluta llibertat d’escoltar a tothom i des del respecte més escrupolós.

Com deia, avui, el mitjà és capdavanter en nombre de lectors, però sense oblidar que els seus 24.500 exemplars diaris, que són als nostres carrers, suposen un volum inapel·lable de punts d’informació per la comunitat sense cap discriminació ni despesa afegida.

És evident que el demà serà complicat i moltes són les tasques a desenvolupar per seguir ocupant el lloc on són instal·lats, i així, l’aposta per Internet amb un Diari Digital atractiu, complementari de l’aposta pel paper, són un fet a convertir-se, a curt termini, amb l’eina necessària per buscar, en temps real, una informació necessària de casa nostra, sense renúncia a la resta del mapa informatiu nacional i internacional. Per acabar, i tornant a la meva primera reflexió, crec que la bona nova que comporta disposar d’un diari amb garanties de solvència futura, fruit de l’esforç de molta gent implicada, amb una empresa editora de referència, comporten una «pinya» a la que no s’han de descartar uns anunciants que són els que fan possible el producte que després ve ratificat per una ciutadania que veu Diari Més com un mitjà molt seu.