'Busca huesos'

Fa pocs mesos, vaig rebre una trucada d’un company de Madrid per demanar la meva col·laboració per tal de trobar les restes d’un soldat Republicà anomenat Salvador Llidó, que havia desaparegut durant la Guerra Civil. Em deia, que el seu germà, una persona ja d’edat molt avançada, feia anys que l’estava cercant. La darrera carta que havia rebut procedia de Manresa, i sospitaven que podria estar enterrat allà. Naturalment, vaig acceptar l’encàrrec i vaig posar mà a l’obra des d’aquell mateix moment. Em vaig convertir en un busca huesos. Efectivament, i després de moltes indagacions i l’ajut de l’Ajuntament de Manresa, vaig tenir coneixement que aquell soldat, fill de València, havia mort a l’Hospital Militar, i que estava enterrat com molts d’altres, a una fossa comuna en el cementiri d’aquesta ciutat. Dies després, el 27 d’octubre de 2018, el germà d’aquell soldat, acompanyat per molts familiars, van poder anar a dipositar un ram de flors i fer el merescut homenatge.

Com ja sabeu, el cas de Salvador Llidó no és pas l’únic. Han estat centenars, milers les persones afusellades a les fosques nits del franquisme i que encara resten a les voreres de les carreteres, als cementiris i, altres, fins i tot enterrats, sense el coneixement ni l’autorització de familiars, al costat del seu assassí en el fastuós monument del Valle de los Caídos per la vergonya i esperpent de la democràcia i l’Estat de Dret.

No cal pas dir que recuperar els cossos o si més no tenir la certesa d’on es troba un familiar desaparegut, és una de les tasques que qualsevol Estat democràtic hauria de donar prioritat per dignitat i per obligació, m’atreviria dir. La reconciliació no la podem donar per tancada mentre una sola persona, sigui del color polític que sigui, hagi d’anar pregant a les autoritats un esforç per trobar a un pare, una mare, germà o germana que una dictadura feixista els va arrencar de les seves vides sense pietat. Ara sentim veus que ens diuen que això és reobrir la guerra, fins i tot polítics de baixa moral i pocs escrúpols s’atreveixen a dir que «se quiere ganar una guerra ochenta años después» o pitjor encara, a aquelles i aquells que treballem per la recuperació de la memòria històrica ens diuen, com si fos un insult, com si no fos un honor: busca huesos.

Doncs sí, busca huesos fins que no en hàgim de buscar-ne cap, fins que tothom tingui els seus familiars allà on els correspon, fins que la memòria dels qui van donar la vida per un món més just no sigui reconeguda.

Només després, podrem donar per tancada una etapa negra de la nostres vides, i serem capaços de mirar-nos als ulls com a persones lliures dins d’un Estat democràtic on ni vencedors ni vençuts hàgim de plorar com ho va fer aquell 27 d’octubre el germà del soldat Republicà Salvador Llidó.