15 anys de periodisme

La premsa gratuïta ha incrementat el nombre de lectors. No ho dic jo, ho diuen les estadístiques, els especialistes i els estudis universitaris. Aquest fet és positiu per dues raons fonamentals: llegir ens dona eines per ser crítics i lliures i l’augment compensa en part el progressiu descens de vendes que pateix la premsa de pagament arreu. Per això que Diari Més celebri avui dimecres el seu 15è aniversari és una magnífica notícia. Diari Més s’ha convertit en un veterà en aquest món dels diaris gratuïts que va començar a l’Estat espanyol l’any 2000 a Madrid amb el que seria la llavor de la capçalera 20 Minutos. I el camí no ha estat fàcil. S’han hagut de vèncer moltes dificultats per demostrar que si la ràdio i la televisió privades és financen a través de la publicitat, també ho podria fer perfectament la premsa gratuïta. Però els entrebancs no han estat només de model empresarial i de negoci sinó també de valor, confiança i credibilitat del contingut. Una part del mercat de lectors, condicionat per campanyes més o menys ètiques d’algunes empreses de premsa de pagament, feia una associació perversa entre premsa gratuïta i informació de poca o nul·la qualitat. Diari Més ha demostrat dia rere dia que aquesta equació no és certa. Només cal revisar l’hemeroteca d’aquests darrers 15 anys i comparar el tractament de l’actualitat fet per Diari Més i per la resta de mitjans –tots– que operen al mateix mercat. La solidesa ètica de les línies editorials de les empreses editores i la professionalitat i la llibertat dels periodistes que hi treballen són la clau per fer bon periodisme o no. I això no depèn exclusivament que l’exemplar sigui gratuït o de pagament. I el repte és majúscul perquè fer informació de qualitat costa diners i la nostra societat encara té certa resistència a acceptar-ho i a entomar les conseqüències. Hem d’entendre la informació, la comunicació, el periodisme com un bé bàsic. Si volem una societat més lliure, necessitem premsa lliure. Si estem d’acord en el fet que l’explosió dels mitjans digitals i la universalització de les xarxes socials han disparat la necessitat d’educar-nos mediàticament, cal un contracte social públic i transparent per fer-ho possible. Aquest repte, aquesta regulació democràtica, ens afecta a tots: ciutadans, empreses i institucions. Durant els darrers 15 anys el Diari Més ha fet la seva contribució a aquesta mena d’escola de lectors crítics i lliures. Cal reconèixer i agrair el seu esforç, la seva tenacitat per superar les adversitats i el seu esforç per ajudar a desenvolupar el cor d’una regió que necessita veus fortes i clares.