La senyora Martínez ja ha decidit el seu vot

La senyora Martínez regenta una botiga al costat de casa i representa, per a mi, el paradigma del sentit comú i de la bonhomia a peu de carrer. Treballadora incansable i persona sempre atenta i respectuosa, són les senyores Martínez (i no els que criden, insulten i agiten el carrer) els que han construït la Catalunya gran de la qual estàvem, amb raó, tots orgullosos. Gran en tolerància, en pluralisme, en respecte i en integració.

Doncs bé, la senyora Martínez, que durant un temps va mirar amb una certa simpatia a aquells que prometien un futur lluminós que arribaria en culminar el fabulós «pla secret de 18 mesos» farcit de «jugades mestre». La senyora Martínez, que té a una de les seves dues filles a l’atur, durant aquests anys ha estat receptiva a qualsevol missatge que prometés un canvi radical sense costos. Per què, per què era radical? No, perquè li semblava injust que ella hagués de passar-les magre treballant tot el dia per arribar amb dificultats a final de mes mentre especuladors financers evasors d’impostos nedaven en l’abundància. I tenia tota la raó, era injust. Fruit d’aquest sentiment hegemònic entre les classes treballadores i mitjanes d’aquest país, la senyora Martínez també va mirar amb complicitat durant un temps a aquells que fa quatre anys asseguraven que havien vingut a «assaltar els cels.»

Però la mateixa senyora Martínez té clar que així no podem seguir. Amb la consigna permanent de «bloquejar-ho tot» no anem enlloc. Com es pot votar en contra de l’augment del salari mínim o de l’increment dels salaris dels treballadors? Com poden votar en contra que Catalunya rebi 2.200 milions addicionals en inversions, com defensava el Govern de Pedro Sánchez? És un absurd. La senyora Martínez va sentir vergonya aliena la setmana passada quan el senyor Torra va protagonitzar el seu particular xou de les pancartes (ara la poso... ara la trec. Ara li demano un informe al Síndic de greuges... Que ell mateix diu públicament que ja em va donar fa dies. Ara obeeixo... Però faig veure que desobeeixo.) No, res de bo s’ha construït amb aquest espectacle permanent que comença a semblar el joc dels despropòsits.

Ara bé, la senyora Martínez també sap el que suposaria un Govern PP-Ciudadanos-Vox. Un fenomenal salt enrere de 40 anys cap a un passat que, sincerament, ella pensava feliçment superat. Doncs no. Un partit d’extrema dreta com Vox, amb candidats que literalment consideren el franquisme com un «període de progrés en la història d’Espanya» es prepara per accedir al poder de la maneta del PP i de Ciudadanos que «sin complejos», com diu el mateix Casado, els accepten com a socis.

Quan era petita els seus pares la van ensenyar a expressar-se sense insults, el mateix que ella ha ensenyat a les seves filles: «No insulteu i tracteu a tothom amb respecte.» Per això es va quedar estupefacte quan va escoltar Pablo Casado insultar al president Pedro Sánchez amb termes despectius del tipus «felón, traidor, patético, ridículo, golpista, etc.)». «Felón»... Ni insultar emprant un terme modern aconsegueix el senyor Casado. La senyora Martínez recorda vagament haver llegit «felón» a la seva infantesa, durant el franquisme, quan llegia els còmics del «guerrero del antifaz.»

I davant dels que es presenten per «bloquejar-jo tot» i dels que volen fer marxa enrere del rellotge de la història, quina alternativa té? La senyora Martínez ja fa un temps que admira l’actitud «d’aquest noi» (així l’anomena) que mai perd la calma. Que no crida, que no insulta. Que intenta parlar i dialogar amb tothom des del respecte (a les persones, a la llei i a les institucions democràtiques). Que tracta de trobar una solució als problemes des del sentit de la realitat i la sensatesa. Que proposa augmentar els sous dels treballadors, garantir la quantia de les pensions, assegurar el creixement econòmic i fer que la riquesa arribi a tothom. Sí, la senyora Martínez ja ha decidit a qui votarà a les eleccions. I «sense complexos», senyor Casado.

Si les milers i els milers de senyors i senyores Martínez aneu a votar d’aquí a un mes a favor d’un Govern progressista, feminista i ecologista liderat per Pedro Sánchez, tindrem un futur de progrés i l’extrema dreta no passarà. En canvi, si «passem» d’anar a votar o els nostres vots es perden en opcions minoritàries que no tenen la més mínima opció de governar ens trobarem amb el PP-Ciudadanos-Vox al poder, al senyor Casado de president i al senyor Abascal de ministre d’Interior o al capdavant d’un eventual «ministeri de la família». Penseu-hi. Penseu-hi i aneu a votar. Fem-ho per les senyores Martínez d’aquest país que es mereixen un futur millor.