Pim, pam, pum

El president del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, va aprofitar el seu pas diumenge per Tarragona per disparar tres trets al moviment independentista català. Pim, pam, pum! Primer, no és constitucional. Segon, no té el reconeixement internacional. Tercer, els catalans no el volen. I es va quedar tan ample, aclamat pel miler de militants i simpatitzants que l’acompanyaven al Palau de Congressos.

Tres trets que potser, encara que sigui de rebot, acabin impactant al seu propi peu en una mena de «Froilán». Suposo que el senyor Sánchez recorda perfectament que va arribar a la Moncloa gràcies a una moció de censura avalada, entre d’altres, per partits independentistes catalans i que les enquestes apunten que la situació matemàtica es pot repetir després de les generals del 28-A. Deu seu un risc controlat pels estrategs del PSOE i del PSC. I alguns mitjans de comunicació encara deien que Sánchez no volia treure el tema de Catalunya per mantenir certa equidistància i la voluntat de diàleg. Que el dret a decidir i a convocar un referèndum d’autodeterminació no hi cap a la constitució espanyola li discuteixen juristes experts en la matèria de dins i fora de l’Estat no sospitosos de ser independentistes. I sempre queda la voluntat política de modificar els textos legals.

Dir que el dret a decidir no té reconeixement internacional és posar-se una bena als ulls i uns taps a les orelles davant tot el que s’ha dit i publicat en mitjans estrangers al respecte, això si davant la prudència diplomàtica dels governs. Ja veurem què passarà quan es dicti Ia sentència del judici del procés. I la tercera canonada de Sánchez, els catalans no la volen –la independència–, és de traca i mocador.

Si la composició del Parlament de Catalunya sorgida d’eleccions «legals», les últimes convocades pel president Mariano Rajoy sota l’empara de l’article 155, no li diuen res a l’actual president espanyol, realment tenim un bon problema, i no de comprensió lectora, si no de voluntat real de resoldre políticament el que és un conflicte polític.

Clar que els més benèvols en diran que siguem comprensius, que està de campanya, que ha de frenar els impulsors radicals d’un sector del seu partit i construir un tallafoc per evitar la victòria de la dreta.

Confiem que com va dir Enrique Tierno Galván, alcalde de Madrid i un dels referents intel·lectuals del socialisme espanyol de la dècada dels 80, les promeses –els discursos– electorals estan per no complir-los. Amb el permís de la Constitució, de la comunitat internacional i de la voluntat dels catalans lliurement expressada a les urnes.