Ja no podem fer la declaració de la Renda en paper. Tampoc ens podem matricular a la universitat en paper i cada vegada veig més gent que entra a l’AVE mostrant el mòbil en comptes del bitllet. Que sembla que ensenyin a l’hostessa com ha crescut el seu fill. Això del paper s’està perdent. Aviat anirem al lavabo i -seré fi- haurem de fer la higiene amb un abonament de 12 gigues de 4G. Ara que parlem d’un tema fosc: si a les oficines de les universitats, d’Hisenda, de la Seguretat Social, de Renfe, d’Adif o de CaixaBank l’únic que fan habitualment és ensenyar-te una pantalla per dir-te on has d’entrar per fer-ho des de casa... Què fa tanta gent treballant allà? Són figurants? Són polítics sense partit que han ocupat l’oficina? Fins i tot ja hi ha bancs que et cobren si vas a fer un tràmit a una sucursal. No sé per què aneu! Què no veieu que molesteu! Perdoneu que sigui un iaio rondinaire, però no ho entenc. Que algú m’ho expliqui. Ah, ja sé qui: «Hola, amics, sóc el Coco. Avui parlarem de la gent que cobra per fer coses que fas tu des de casa. En el capítol d’avui veurem la felicitat del senyor del banc que et cobra quan tu fas una transferència des del sofà. I en el capítol de demà, no us perdeu el xalet del senyor que es va forrar amb les despeses de gestió de totes les entrades que t’has comprat i imprès a casa teva». Doncs sí, encara no sé per què pago per un tràmit que gestiono jo. Me l’haurien de pagar a mi, no? Espereu un moment que truquen al timbre... És el carter, que em porta una multa certificada. Li he dit que me la faci arribar per internet. Ah, carai, diu que no, que per això i pels porros encara fan servir el paper.