Tu tens una parella a qui li agrada George Clooney, Franco o PortAventura. Però jo tinc una dona enamorada de les instal·lacions industrials. Per ella el més bonic de la natura som jo i la cimentera de Sant Vicenç dels Horts. Divendres li vaig dir que anava a Repsol, que feien l’entrega de les beques de la URV. Em va posar els ullets del gat de Shrek perquè la portés i la deixés fora mirant les canonades. Em vaig negar, i ho vaig encertar, perquè va venir un portuguès de la Fundació Repsol, un tal Antonio Calçada, que una mica més i m’enamora a mi! També vaig estar content d’haver conegut la rectora de l’URV, la Maria José Fàbregas. Tots dos havíem coincidit a Holanda. Ella investigava microscòpia electrònica, i jo «elaboració i consum del cànnabis», una rara especialitat química. Som dels que sempre demanem. Ella per tenir mitjans per a la millor universitat del món i jo per poder pagar a la cafeteria del Campus Catalunya. Com a home d’esquerres, vull felicitar la iniciativa d’ajudar a estudiants amb dificultats, encara que no hagin pensat en mi. Mai hauria pensat que m’ho passaria tan bé en una roda de premsa que no fos de llenceria de Beyoncé, però la colla del Bertran ho va aconseguir: van portar un mag que feia coses impossibles. Home, ja posats, podria haver fet aparèixer el meu títol de grau i que la «minimíssima» rectora m’ho donés en mà. Tot bé, però va començar a ploure. En aquell polígon fan en 45 segons prou combustible per a poder fer la volta al món en un cotxe. Cony, però s’ha de tenir cotxe! Vaig arribar xop a casa. Tot i això, aquests de Repsol em cauen bé, perquè... tenen bona química.