Ana Santos, seguirem el camí que ens has marcat

Hi ha vegades que les paraules se’ns queden curtes per expressar tot el que sentim i posar lletres al que pensem. Mai estem preparats per acceptar la pèrdua d’una persona estimada però quan aquesta es produeix de manera sobtada i a una edat jove, encara és més difícil. En el cas de l’Ana, totes les circumstàncies que concorren en la seva pèrdua són complicades d’admetre i comprendre. Per als que hem tingut el privilegi de treballar amb ella i estimar-la, el dolor que sentim és encara més intens. La seva forta personalitat i l’enorme compromís social els combinava amb la sensibilitat per escoltar i empatitzar amb les dificultats d’aquelles persones que més suport i protecció necessiten. D’aquesta actitud personal en resultava el rigor necessari per capitanejar una àrea tan vital com són els Serveis Socials.

Optimista, positiva, simpàtica i divertida, fins i tot en els moments més complicats, tenia sempre l’encert de trobar respostes bones i ràpides als problemes quotidians. Apreciada i valorada per tots els col·lectius amb els quals treballava, va transformar l’IMSS en l’autèntic pal de paller de la política municipal. Eficient en tot el que feia i lluitadora convençuda per la defensa dels valors en els quals creia, va aconseguir traduir en resultats pràctics el seu compromís polític amb la nostra ciutat.

El seu exemple de dona forta, valenta i vehement en alguns moments, ens ha ensenyat a tots els membres del consistori com es poden defensar les propostes més contundents amb paraules suaus i temperades. I potser per això, mai tenia pressa a l’hora de parlar i negociar per tal d’arribar a acords que fossin beneficiosos per a tothom.

Feminista infatigable, intel·ligent i dialogant, feia mestratge de l’exercici de la política en femení en un col·lectiu massa ocupat pel gènere masculí. La fortalesa de les seves idees en tots els àmbits en els quals treballava era el contrapunt perfecte a una aparença fràgil.

Se’m fa difícil pensar que ja no tornarà a coordinar les reunions del grup municipal socialista, que no ens tornarà a corregir quan no utilitzem bé el llenguatge de gènere o que no ens exigirà més dedicació de recursos econòmics per a mesures de protecció social.

A canvi, però, el llegat que ens deixa l’Ana és el benefici de la gran feina feta i l’exemple de la seva lluita incansable per aconseguir una societat tarragonina més igualitària, més justa i en la que totes i tots siguem cada dia una mica millors. Ja saps Ana que ens deixarem la pell per continuar el camí que ens has marcat, però també et vull dir, en nom de totes i tots, que et trobarem molt i molt a faltar. Recordar-te cada dia serà el millor consol i la millor manera de demostrar-te la nostra estima infinita.