Jo no em drogo. De fet no sé ni tan sols quin gust té la cocaïna. Imagineu, jo creia que l’heroïna era la Pilar Rahola. Tampoc és que sigui un sant, ordenat, de missa i que mai ha trencat un plat, però ho vaig voler provar... Vull dir això de trencar plats. Va ser a la boda del Juan -un amic- que va fer una cerimònia a l’estil grec. És una tradició bonica, però una mica bruta, sobretot si abans no treus els espaguetis.
Al meu entorn, i probablement al vostre, no hi ha ningú que es drogui, tot i que alguns són “periquitos” i d’altres llegeixen el Codi Penal. L’amic que reconec més addicte ho és a les paelles... Ja veieu quines males companyies! Llavors, em pregunto: Qui consumeix tota la droga que decomissen les policies? On va a parar tota la marihuana que es conrea en solàriums? Els comunicats de premsa policials no paren. Ahir: “Desarticulen un grup criminal de narcotraficants a Reus i Riudoms”, “Enxampen dos turistes a Salou amb el maleter ple de marihuana”, “Decomissades dues tones d’haixix en una guarderia...”.
Un altre tema és la prostitució. Tampoc conec ningú que vagi de p...asseig pels polígons. Ja sabeu que tinc un llibre sobre prostitució. (El títol no és apte per l’horari infantil). Però, ah misteris de la vida! Hi ha mig milió de prostitutes exercint a Espanya. Però de què viuen? Qui són els clients? Un dia vaig dir en una entrevista que el 50 per cent dels que m’envolten o es droguen o són usuaris de la prostitució... però com el presi, en la clandestinitat. El locutor va posar mala cara. I ara que parlem de gent que s’amaga. Coneixeu algú que admeti que votarà a Vox?