L'entrada a Jerusalem

El Diumenge de Rams celebrem l’entrada de Jesús a Jerusalem, que tot i ser la darrera vegada que hi acudia, va ser la primera en què es va deixar aclamar com el Messies desitjat. Molta gent va sortir a rebre el Senyor i els seus apòstols, estenent els seus mantells a terra i agitant fulles de palma i branques d’olivera, escena que recorden pelegrins de tot el món que arriben per aquestes dates a la Ciutat Santa.

Els Evangelis ens expliquen que Jesús cavalcava un ruc prestat. No va escollir un cavall de raça, elegant i vistós, com els que muntaven els generals romans quan entraven en una ciutat sota l’arc del triomf, en tornar d’una batalla victoriosa. Jesús va voler per a ell un humil ase, també perquè es complís la profecia messiànica de Zacaries: «Alegra’t, ciutat de Sió, crida de goig, Jerusalem. Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera» (Za 9,9).

Chesterton va dedicar un bell poema, The Donkey, a aquest ase: «Rodamón esparracat de la terra, treballant sense fi he de viure, patint fam i menyspreu […] i sempre mut em guardo el meu secret per a mi, perquè vosaltres oblideu la meva hora, que va ser immortal, tremenda i dolça. Allà alçaven tots al meu pas palmes i al·leluies al Fill de David.»

Jesús de Natzaret va entrar a Jerusalem enmig de l’alegria popular, però sabent que anava a l’encontre de la seva Passió redemptora pels nostres pecats. És un pensament que hem de tenir aquests dies. Explica santa Teresa de Jesús que, un dia, va entrar a l’oratori i va veure una imatge del Senyor ple de ferides, i es va quedar impactada. Ella mateixa diu que el cor semblava com si se li partís. Es va llançar al costat d’ell i va començar a plorar mentre demanava al Senyor que l’enfortís per a no ofendre’l mai més.

A la porta d’aquesta Setmana Santa mirem Jesús, meditem sobre aquests dies previs a la seva mort i resurrecció i fem ferms propòsits de gratitud i de conduir-nos d’acord amb els desitjos de qui va donar la vida com a rescat per nosaltres.

Les diverses processons que recorren els nostres carrers, des de la del Ruquet fins a la impressionant del Divendres Sant, no solament són manifestacions artístiques amb gran seguiment popular i una tradició de segles; són també ocasió perquè renovem la nostra pietat i diguem al Senyor que ens guiarem pels seus ensenyaments no sols aquesta setmana sinó durant tot l’any. D’aquesta manera viurem en la felicitat que ell ens va conquerir amb la seva dolorosa passió.