El perill de reportar

Val a dir que les noves tecnologies i jo fa temps que anem per camins separats i gairebé paral·lels per allò que no es troben mai. Quan va començar l’ús quotidià dels ordinadors, ja fa ben bé trenta anys, estava entusiasmat però la velocitat de les innovacions ha estat i segueix sent tan gran que primer em van sobrepassar malgrat els esforços que feia per seguir a roda i després directament, quan semblava que les havia avançat, em van atropellar i les vaig perdre de vista tant ràpidament com quan un Ferrari ens passa a l’Autopista (sense límits de velocitat) i només podem dir que hem vist un cotxe vermell que s’ha perdut en l’horitzó.

El que no sabia és que també modificaven el llenguatge i defugien de les definicions dels diccionaris. L’altre dia, quan em vaig trobar amb una amiga, en lloc de quedar per prendre un cafè qualsevol dia, ens vam donar els WhatsApp respectius per saber l’un de l’altre. I aquí van començar els problemes. Quan vaig voler guardar el contacte tot editant-lo, la maleïda maquina que habita en el meu mòbil em va donar l’opció de bloquejar-lo o reportar-lo. Jo naturalment vaig creure que reportant-lo em feia creditor de bons beneficis perquè el que estava clar que el que no volia era bloquejar-lo. Error¡¡¡Va ser una pèssima decisió. En un tres i no res va desaparèixer del mòbil com si mai no hagués existit. El pitjor, era que ella ja havia marxat i no tenia forma tornar-li a demanar el seu telèfon.

Desesperat per la meva mala traça vaig entrar a Google per veure que diables havia fet i, tot de cop, una suor fred em va recórrer tot el cos. Reportar a algú per WhatsApp vol dir que no vols saber res d’ell mai més. No per una estona sinó pels segles dels segles. Vaig pensar que la intel·ligència artificial no podia ser tan estúpida per fer d’un error innocent un fet irreparable i més quan en feia un mal ús d’una paraula. Fent una nova cerca vaig trobar la manera de recuperar-ho i que el meu cas no havia estat ni molt menys l’únic. Per resumir, tres intents després de tocar-ho tot, el que havia aconseguit era esborrar totes les converses de WhatsApp dels últims set anys. Ho sé perquè només van quedar els grups que m’havien admès en algun moment de la meva vida i el primer d’ells havia estat el 2012.

La suor freda s’havia convertit en una paràlisi de terror total. Set anys de converses a fer punyetes i sense possibilitat de recuperar-les. El disgust, com es pot comprendre va ser colossal. Però el mal ja estava fet i el remei podia ser encara pitjor que la malaltia. Vaig optar per la resignació cristiana i no manipular res més, no sense abans haver renegat 6.666 vegades en quants idiomes conec i també en els que no he conegut mai.

Per allò que la vida, només de vegades i molt de tant en tant, et dona una segona oportunitat, al cap de dos dies em vaig trobar pel carrer a la coneguda causant de tots els meus darrers mals tecnològics. En explicar-li el drama informàtic que havia patit, va esclatar a riure com una boixa. Jo li anava dient que no li veia la gràcia i ella riure que riuràs va haver de seure per no caure a terra de tanta rialla poca solta. Sense poder aguantar-se les llàgrimes encara va tenir la gosadia de dir-me que s’havia pintat els ulls i se li correria el rímel. Però, això si, no parava de riure. Vaja, que estava ben a prop de morir-se d’un atac de riure. Em va demanar el meu mòbil i com si fos pura màgia amb menys d’un minut tornava a aparèixer el seu número entre els meus contactes. Això si les converses perdudes segueixen vagant en els llimbs de la xarxa.

Quan va marxar, encara rient sense parar, vaig decidir bloquejar el seu número perquè seguia sense veure la gràcia a la meva desgràcia TIC. Això si, me n’estaré molt molt de tornar-la a reportar no sigui que quan em passi el cabreig em torni a ser impossible tornar a comunicar-me amb ella. I un consell, si mai us trobeu involuntàriament amb la maleïda opció de reportar a bloquejar algú, millor deixeu tot sense tocar res i marxeu esperitats d’aquesta pantalla si no voleu quedar de pasta de moniato. Quedeu avisats.