Més opacitat, menys Ikea

Ballesteros ens havia repetit fins a l’avorriment que IKEA no responia als seus requeriments, que no tenia notícies d’ells i que aquest silenci l’enfadava tant que no hi compraria mai més. Ara ens assabentem que entre el febrer i el juliol del 2018, l’empresa sueca havia enviat tres burofaxos desdint-se de la vinguda a Tarragona. Segons IKEA, per la poca diligència de l’Ajuntament de Tarragona. Coneixent com funciona l’Ajuntament, és un argument molt plausible.

Podem parlar d’això, de qui no ha fet els deures, però és molt més rellevant significar que Ballesteros ens ha embolicat. Ho ha fet repetidament. Però per què ho ha fet? Només per amagar un fracàs? Només ha fet com el nen irresponsable que amaga una malifeta? O ens ha manipulat? O ha volgut que res aturés els tràmits administratius per crear de zero un barri que tenia el seu origen, tan discutible com es vulgui, en l’arribada d’IKEA? La veritat és que tot fa molta pudor i el fet que Ballesteros ens hagi enganyat tantes altres vegades agreuja el tuf d’operació especulativa que fa tot plegat.

Ballesteros ha traït la confiança de la ciutadania i la meva, com a portaveu del principal grup de l’oposició. Em va repetir al seu despatx que no tenia notícia d’IKEA. Estaria bé que se’n recordés quan li vinguin ganes de fer apel·lacions buides a la confiança i a treballar plegats. S’ha comportat com un Frank Underwood de pa sucat amb oli.

Qui pretengui buscar en aquest article raons que van més enllà de la legítima denúncia, li suggereixo que recuperi les meves primeres declaracions, fetes el trenta de setembre de l’any passat quan es va fer públic que IKEA no venia a Tarragona. Les reproduiré literalment: «Seria molt fàcil a vuit mesos de les eleccions tirar-nos al coll de l’Ajuntament. No tinc elements de judici per fer-ho». Queda clar que li vam donar més marge de confiança de la que Ballesteros s’ha fet mereixedor.

Deia Thomas Jefferson que sense honestedat no hi ha bon govern. Estic convençut que és així. Crec fermament que governar amb honestedat determina l’èxit o el fracàs d’una ciutat. Sense que la ciutadania reconegui en els seus representats la virtut de l’honestedat no queda altra cosa que clientelisme, opacitat i decadència. En un municipi, la confiança que els ciutadans puguin tenir en el seu alcalde és determinant per la implicació dels veïns, per l’autoestima col·lectiva i per la mateixa prosperitat de la ciutat.

Els veïns de Tarragona tenen malauradament massa elements de desconfiança, massa raons per sentir-se enganyats. Començant per INIPRO, amb l’alcalde acusat de 8 delictes relacionats amb la corrupció. Podem seguir pel fracàs i l’opacitat dels Jocs, sense oblidar-nos del “pelotazo” de Santa Gadea, que vam aturar a temps. Recordeu quan l’alcalde deia que no coneixia l’empresa Santa Gadea i vam descobrir que havia fet diversos viatges a Madrid per reunir-s’hi i dissenyar un espoli de 150 milions d’euros? Per no parlar de com fan servir els diners d‘empreses municipals deficitàries, tirant de targeta black, carregant-hi viatges i cursos de coaching. Tampoc genera confiança la falta de control amb què treballen grans empreses concessionàries amb contractes milionaris. És normal que l’Ajuntament pagui més de 22 milions a l’empresa de neteja i no hi hagi inspecció? Per quin motiu no la inspeccionen?

És més que raonable preguntar-nos fins a quin punt la falta d’empenta d’una ciutat amb les potencialitats de Tarragona té a veure en la manca de confiança dels veïns amb el seu alcalde? És obvi que hi té a veure. Que l’opacitat i la tergiversació no són els millors instruments per generar projectes col·lectius. Cap ciutat pot estar anímicament exposada al desànim permanent com ho està Tarragona. Per prosperar, Tarragona necessita un canvi, també de valors, necessita ser la ciutat de l’honestedat, de la confiança mútua i de l’autoestima.