Llegiu en blanc i negre: la primera urna que vaig veure a la meva vida estava sobre una taula, al costat d’un policia amb abric gris i cingles negres. Era el 14 de desembre de 1966 a una escola de Jerez de la Frontera i es feia un referèndum per aprovar la nova Constitución Española.
Sí, sí, no m’he equivocat. Recordo com anàvem camp a través per un camí i jo li preguntava al pare per què hi havia d’anar. Ell va contestar rotund: «Porque lo manda Franco». Ahir, 52 anys després, vaig tornar a veure una urna sobre una taula i a la porta hi havia un Mosso, sense cingles. Vaig recordar aquella frase del pare i vaig somriure pensant que d’alguna manera també anàvem a votar perquè ho manava Franco, concretament ho fèiem per evitar que tornin a manar els amics del veí del Valle de los Caídos i els que no són tan amics, però també els agrada això de tancar boques i empresonar.
Els que no heu estudiat a la URV (una abraçada, rectora) no us haureu adonat d’un detall curiós... Aquella Constitució del 66 es va substituir per una altra només 12 anys després. Ningú es va estripar la roba. Repassem: franquistes renovant una Constitució. Curiós, no? Sí, ja sé que sortiran els puristes a dir que allò del 66 era la Ley Orgánica del Estado. Doncs, demaneu-li a l’editor que us deixi escriure un article aquí. I, dic jo, si el 66 i el 78 es van «tocar» constitucions, on està el problema ara, que han passat 40 anys? A veure si al final arribarem a pensar que amb Franco votàvem millor i desitjarem aquell passat en blanc i negre del 66 perquè el present que tenim és, simplement, negre.