Puc mentir i menteixo

La celebèrrima cita política del «puc prometre i prometo» ha desembocat en un trist, lamentable i generalitzat «puc mentir i menteixo». Hi ha barra lliure perquè els candidats menteixin sense cap mena de pudor. A algun igual se li escapa el riure i tot en veure que fàcil és enredar la gent. No entenc com poden guardar la compostura, el posat de no haver trencat mai un plat mentre llancen la vaixella sencera al cap dels seus oponents. Puc mentir i menteixo que la ciutat tindrà serveis de qualitat. Puc mentir i menteixo que la ciutat estarà neta, serà segura, hi haurà obsessió per crear llocs de treball i qualitat de vida. Puc mentir i menteixo que soc el més alt, el més guapo, el més intel·ligent, simpàtic i meravellós ser que hi ha sobre el planeta terra i que la resta heu d’estar al meu servei. L’admira que puguin dir-ho tan amples, sense cap mirament. Serien temibles jugadors de pòquer, però més aviat recorden a tafurs plens de trampes per escurar els badocs. Podrien ser actors formidables, però semblen estàtues vivents, immòbils al seu lloc, a canvi d’uns calerons. Em pregunto com hem arribat fins aquí i la resposta –crec que podran estar d’acord amb mi– és que ens hem deixat. Ens hem deixat que ens menteixin a la cara una vegada i una altra i una altra més sense que hi hagi cap conseqüència. Hem permès que la paraula, el bon nom, que és un dels béns més preuats que tenim les persones, s’empastifi al fang de la mentida i no passi res.

Sense reprovació social, creix la impunitat.

Però si les mentides es multipliquen com pans i peixos i no passa res, al final ja estan tan normalitzades que, al final, els que semblem estàtues vivents som nosaltres.

I ja està bé de deixar que aquesta bola, mai millor dit, es faci grossa i segueixi rodant costa avall de la decència.

Per si de cas creuen que exagero, fa gairebé 30 anys que Mediterrània reclama un estudi epidemiològic per saber l’estat de la nostra salut pública. Fa gairebé 4 anys, l’Ajuntament de Tarragona va acordar, per majoria absoluta, impulsar aquest estudi i seguim esperant.

Ja no sé ni quants anys han passat des de les promeses del Govern central de desdoblar l’N-340 mentre seguim sumant morts i ferits. O d’impulsar el Corredor del Mediterrani mentre es perden inversions milionàries. Ni quants passaran fins que la Generalitat alleugereixi d’una vegada les llistes d’espera i tinguem hospitals en condicions o la Residencial recuperi la seva antiga esplendor.

Però no passa res. Són temps electorals i tot és meravellós. Siguem feliços que aviat s’acaba.