Ha sortit el sol

La democràcia és participació i respecte als resultats. Tot i sembla evident cal recordar-ho permanentment. Les eleccions generals d’ahir a les regions del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre –província o demarcació, pels nostàlgics– han deixat uns resultats extraordinaris i esperançadors.

Un 75,71 per cent dels electors i les electores van parlar clar. Aquesta xifra resulta balsàmica a la vista dels discursos apocalíptics i plens de bilis d’alguns candidats que hem escoltat aquests darrers dies als debats electorals. Molta mala llet i poques propostes constructives. N’hi havia per engegar-los a rodar però la reacció ciutadana ha estat exemplar a casa nostra. Unes dades de participació –d’implicació, de ganes de dialogar– que s’han acostat a les del 1977 quan acabada de recuperar la democràcia va arribar al 79,91 o a les del 1982 que impulsades per l’efecte del canvi va arribar al 78,62.

Les urnes han tornat a fer sortir el vivificador sol de la democràcia i ara correspon als electes saber administrar aquesta energia. I mentre s’obren converses per aclarir el govern de l’Estat espanyol, encara ens queda la darrera etapa d’aquest intens cicle electoral: les urnes del 26-M per decidir ajuntaments, representants europeus i algunes comunitats autònomes.

Diuen els sondejos i els politòlegs que l’onada de les generals arribarà amb força a les platges locals. Interpreten que s’ha obert un nou cicle electoral que, amb les dades a les mans, deixa obert el meló de l’encaix entre Catalunya i Espanya i amb la necessitat d’avançar superant tots els obstacles amb imaginació i determinació. Ho exigeixen els ciutadans i ho esperen els observadors internacionals que creuen en la democràcia com el millor marc de convivència.

Ara el nou repte és que la participació en les eleccions del 26-M sigui una nova demostració democràtica per obrir portes i finestres que faci circular l’aire per ventilar els pobles i ciutats. I que tot això es faci de bon rotllo. Saben guanyar i perdre i, fonamentalment, saben sumar pel bé comú. Ja sé que sona molt innocent però de la rancúnia, de l’odi i de la desconfiança no en poden sortir gaires coses bones. Obrir o tancar? Evolucionar o involucionar? La por al canvi ens fa petits i vulnerables davant els qui tenen el seu negoci en la paralització. Fem realitat la lletra de la cançó Bon dia d’Els Pets: «Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia». Veurem que taral·legen a partir d’ara els candidats i les candidates a les alcaldies.