He tornat en tren des de Barcelona i m’ha tocat seure al costat d’un senyor de Salou que m’ha explicat que va demanar a l’Ajuntament que possés el seu nom al carrer on vivia. He posat la mateixa cara que la fiscal de la permanent quan critiquen el «Dia de fúria» sense Michael Douglas. «I m’ho han concedit!», diu l’home rient. Juro o prometo que és veritat. I aquell senyor, Pràxedes de Prado, viu ara al carrer Don Pràxedes de Prado. (No busqueu al Google Maps, he posat un nom fictici) Abans el meu heroi era Paquita Salas, però ara ho és aquest jubilat de Salou. L’enveja em corroeix.
Ja fa mesos que demano tenir un carrer a Tarragona. Ja sabeu que fins i tot ja l’he localitzat i he assenyalat com Colom -aquest sí que té carrer- on s’hauria de posar la placa amb el nom, perquè ara es diu Carrer C. Una mica «soset», no? Però a la plaça de la Font no em fan cas. «M’agrada el teu articlet al Diari Més, té humor», diu el que mana, però del carrer res. Això m’ha donat una idea per millorar les arques municipals. Benvolgut Alcalde, anava a posar Pep Fèlix, però veient que VOX està per tot arreu no sé si al juny hauré d’escriure Don Miguel Primo de Rivera. Tinc una idea: que els ciutadans puguem comprar un carrer. Imaginin els diners que tindríem per fer coses. Retiraríem així a antics personatges de la ciutat que, pobres, ja fa temps que no cobren jubilació: Estanislau Figueres, Rovira i Virgili o Taquígraf Martí quedarien substituïts per Doña Luisa Franchez-Sierra, carreró de la Pepi Basté o bulevard del Pep Electricista. Però ho veig complicat. Tinc una altra idea: sabeu on es pot demanar la Creu de Sant Jordi de la Núria de Gispert?