Quinze dies intensos

El passat dijous va començar la campanya electoral i com deia algun cap de llista, començaven dies intensos de treball, per aconseguir el suport de la ciutadania i guanyar-nos la seva confiança, per als pròxims quatre anys. El treball dels pròxims quatre anys per part del guanyador d’aquestes eleccions, hauria de ser obrir tots els calaixos, i posar blanc sobre negre veritable realitat del nostre ajuntament, donat que els que marxen ara, diuen que ho deixen tot ben endreçat, tot i que si et mires a l’hemeroteca la premsa dels últims 40 anys, tots el que surten diuen el mateix, i tots els que entren a l’ajuntament diuen que s’ho han deixat malament, això és un fet constat.

Dit això i tenint en compte que fins d’aquí a poc més d’una setmana, no veurem qui és el que guanya, el que sí que podem dir, és l’herència que deixen els marxen, que no és prou bona, aquí teniu algunes de les coses que el pròxim govern es trobarà.

Hi ha un deute amb els treballadors municipals que no s’ha pagat, en la mateixa línia hi ha greus problemes amb els llocs de treball de l’ajuntament que aquest govern no ha arreglat. Pel que fa als grans projectes de ciutat d’aquesta legislatura, tenim unes obres al Doctor Robert que no s’han fet, que no tots estan d’acord en el fet que es facin, i que encara ni tan sols, s’han començat; d’altra banda hi ha el projecte FEDER de les platges que haurà d’estar acabat a 2020, hi ha massa gent que està en contra i no crec que això solucioni els problemes que tenen allà; d’altra banda aquest abandonament per part dels governs locals dels últims 40 anys ha fet que molta gent vulgui marxa i recuperar l’antic municipi de Sant Vicenç de Calders això és producte de les polítiques erràtiques d’aquest Govern. Pel que fa al transport urbà, tot i gastar més de 800.000 euros en aquesta matèria dels nostres impostos, és deficitari i està infrautilitzat per manca d’un treball de projecció del servei, per part de l’ajuntament de Vendrell. En matèria ferroviària, tot i no tenir competències, des del govern local, es podia haver treballat per fer millores amb qui dona el servei a través de demandes concretes, donat ni infraestructuralment, ni amb els serveis podem estar contents. Pel que fa a la participació ciutadana, aquesta legislatura ha estat un veritable desastre, inacceptable amb un programa de regidors al barri que s’ha demostrat inútil per solventar els problemes de la gent, donat que la majoria es repeteixen en el temps sense solució, els pressupostos participatius no han arribat a tirar-se endavant i això ha quedat constat any rere any.

Sobre contractes públics, el de neteja caducat i van refusar municipalitzar el servei, el gener de 2017 i des d’aquell moment fins avui, estem patint les conseqüències de la paràlisi d’aquest govern local, i no tenim un servei amb un contracte, que no respon a les realitats i les necessitats de la nostra vila; el contracte d’enllumenat ha donat més problemes que solucions i ara per ara, existeixen moltes incògnites que no han contestat, i que serà el nou govern el que haurà de contestar. En matèria sanitària, tenim un Cap en construcció que es va aprovar fer l’any 2011, i que si es tira endavant, és gràcies a l’impuls de la societat civil i l’oposició; l’hospital Comarcal, requereix millores amb l’aparcament i amb serveis, però ens trobem que una vegada mes, aquesta proposta va arribar des de l’oposició. En matèria urbanística cal dir una sola cosa, el POUM que tenim, és de l’any 2000 i aquest que governen no han fet res de res per redactar un de nou.

En general aquesta és l’herència que ens deixen els que marxen, als que entren, massa coses sense començar, que han de fer i acabar i massa problemes per arreglar, i després sempre queda tot el que hi ha als calaixos, que el pròxim govern si canvia, hi haurà de trobar. Per aquest motiu escric aquest article dels dies intensos de campanya electoral per recordar als caps de llista i tota la resta del seu equip que al Vendrell hi ha una herència complicada per administrar, bona sort per als que entren i bon vent per als que marxen.