Estic cansat que les lletres parlin sempre d’amor. Els que vam deixar d’exercir a la Flash Back quan sonava allò del «Born to be Alive», del Patric Hernández, quan sentim lletres com «la seva pell morena va marxar deixant-me un buit etern al meu cor», ens agafen ganes de trucar el Trapero i demanar-li que creï la Brigada Anticursis dels Mossos. Armats amb esposes de plàstic roses irromprien als Karaokes i plens municipals per detenir els que «canten» malament. Crec que les cançons actuals haurien de tractar temes d’actualitat, perquè l’amor ha quedat a l’interès dels ciutadans per sota de l’atur i el preu dels gelats d’Hacendado. Per això, ahir, veient el que va passar al Parlament amb Micky Dancing em vaig recordar d’aquella cançoneta que es titulava «El probe Miguel». Com que teniu coses més importants a la vida que recordar la lletra de la cançó de Triana Pura, us la refresco. Crec que es va escriure als anys 90, però veureu que és molt actual:
«Ay, que le estará pasando al “probe” Miguel / Que hace mucho tiempo que no sale. /Tra laralará. Tra laralará. Tra laralará. Tra laralará. / Me dicen, me dicen que Miguelito / Entre nosotros se encuentra muy extraño. / Él dice que es feliz en la montaña / Que se está convirtiendo en ermitaño. / Tra laralará. Tra laralará. Tra laralará. Tra laralará».
Què? Oi que és poesia pura? Ja posats, m’he anat escalfant amb això de la música i volia escriure la lletra de «Sí, però no», de Lolita, però era massa cursi. La que de veritat s’està portant molt és una que va escriure José María Pemán.