En política també hi ha modes lingüístiques que apareixen i desapareixen. Per exemple, la tendència als anys vuitanta era allò de «no faci demagògia». Després vam passar al «vostè és un populista» i ja, més recentment, al famós «vostè és casta». A l’Ajuntament de Tarragona també va estar de moda aquella frase de Tip y Coll, «dame la manita PP Luis». Ara, tenim una frase que crec que ha encunyat el solista de la Malú de «no es posi nerviós». No hi ha debat en què no s’ho diguin uns als altres, i el receptor sempre contesta el mateix: «No, si jo no estic nerviós». Està tan de moda que fins i tot el magistrat Marchena li ho va dir a una testimoni, que va respondre «no, que no estoy nerviosa». Però ell, tretze són tretze, va insistir-hi «sí, está usted nerviosa». No la contradiguis, María Luisa, que té un caràcter... pregunta-li al Junqueras. Al programa Més324 es van reunir els set magnífics: com hi ha confiança escric només els noms: la Carla, la Laia, el Rubén, el Pep Fèlix, el Dídac, el PP Luis i el Pau. Que macos tots, allà, maquillats, davant les càmeres! Com a la sèrie Con ocho basta. Però hi faltava jo amb el meu partit, RiemUnits. Nosaltres no enganyem a la ciutadania. El primer punt del nostre programa ho diu tot: «Som corruptes. Però molt. Acceptem suborns, prevariquem i ens repartim els xalets de les constructores.» Veieu com no enganyem? A mesura que ens anem forrant, els sobres aniran distribuint-se entre els nostres votants fins que tots els militants siguin rics i, per descomptat, corruptes. Després de veure el debat, he arribat a la conclusió de què vull d’alcalde el Xavier Graset.