Tarragona és capital, no moneda de canvi de res

Una de les coses que més m’ha entristit d’aquesta campanya és constatar com hi ha alguns candidats que es presenten a l’alcaldia de Tarragona amb l’únic propòsit de posar-la al taulell del procés independentista, com una mena de peça subjecte a orientacions que es decideixen a centenars (o milers) de quilòmetres de casa nostra. Com a demòcrata ho respecto però ho considero un greu error. Primer, i vagi per endavant, perquè quedi clar com l’aigua: si revalido la confiança dels tarragonins i tarragonines a les urnes seguiré sent el que he estat sempre, des del primer dia: l’alcalde de Tarragona, l’alcalde de tots. Tarragona és un valor en ella mateixa, no és moneda de canvi de res. Tarragona es mereix un ajuntament que posi els interessos dels tarragonins i tarragonines per damunt de tot, que si cal (com he fet jo) arribi a enfrontar-se amb alguns dirigents del propi partit per defensar la causa tarragonina. I aquest és un actiu que em reconeixen, fins i tot, els meus adversaris: em podré equivocar o no com qualsevol persona, només faltaria, però totes les decisions que he hagut de prendre assumint el meu lideratge com a alcalde de la ciutat han estat pensant en el bé de Tarragona. Tarragona i només Tarragona. Tarragona primer.

Segon, si algú vol un alcalde que insulti, que difami, que assenyali amb el dit als «enemics del poble» a la via pública, que consideri que els carrers tan sols són seus, que intenti menystenir aquells tarragonins que no pensen com ell, doncs aleshores tinc un missatge per aquestes persones: jo no soc el vostre candidat. De fet, teniu una múltiple i variada d’ofertes on elegir. A mi els insults, vagin dirigits a qui sigui i per al que sigui, sempre em provoquen vergonya aliena. A mi el que em sedueix i m’estimula realment és la confrontació intel·ligent, la que contrasta idees i genera consensos, la que permet avançar.

Tercer, no amago les meves intencions ni tinc cap «pacte ocult» com alguns intenten assenyalar. Em presento davant la ciutadania amb les cartes damunt la taula: vull ser l’alcalde de tots i de totes, m’hagin o no votat. Per fer què? Per seguir transformant Tarragona, millorant la qualitat de vida de la seva gent i resolent els problemes del dia a dia dels tarragonins. Amb projectes tan estimulants com el transport públic gratuït per a tots i totes, la instal·lació d’energia fotovoltaica a tota la ciutat, el casal de dones que es dirà Ana Santos en homenatge a la nostra estimada companya, etc. Amb quins valors? Amb els que me sempre m’han caracteritzat: diàleg, empatia, estabilitat, seguretat i progrés.

Ara bé, davant d’aquest valor segur que represento hi ha el perill que a partir de dilluns ens trobem amb una mena de «front independentista» format per ERC, la CUP, Junts per Catalunya i –de forma absolutament inversemblant– en Comú Podem que pugui sumar una majoria «anti-Ballesteros», com diuen ells mateixos, i comenci la «guerra de les banderes», de les pancartes i dels símbols a la Plaça de la Font. Seria el Govern d’aquells que volen subordinar Tarragona al procés independentista. Tinguem-ho clar.

En conseqüència, per garantir una Tarragona de tots i totes orientada cap al progrés us demano el vot a la candidatura del PSC aquest diumenge. Si guanyo les eleccions obriré, com ja vaig fer fa quatre anys, una ronda de contactes amb tothom (tret d’arribar a acord amb els grups radicals de Vox i la CUP) per assolir els necessaris consensos que ens permetin avançar. Amb una única línia vermella: Tarragona no és subjecte de mercadeig, ni un cromo a intercanviar per a res ni per a ningú. Tarragona és capital i un valor en ella mateixa. Tots em coneixeu, sóc i continuaré sent l’alcalde del diàleg capaç de parlar i d’arribar acords amb tothom pensant en l’interès general de Tarragona.

Perquè jo no em considero un personatge demiürg capaç de fer per mi sol no-se-què. Jo vull liderar l’Ajuntament sí, però per acompanyar a aquells que són els autèntics protagonistes de la victòria de Tarragona: els tarragonins i tarragonines. Perquè heu estat vosaltres, tu que està llegint aquestes línies, qui heu construït la Tarragona gran que tenim avui dia. Amb el vostre esforç, el vostre treball i la vostra capacitat d’iniciativa i de superació de les dificultats. I quan dic tarragonins, ho subratllo, vull dir tots els homes i dones que viuen a Tarragona, que s’estimen Tarragona, i que volen fer de Tarragona la seva identitat emocional i, sobretot, la dels seus fills i filles. I això és el que representa la candidatura del PSC que tinc l’honor d’encapçalar: la de seguir fent una Tarragona gran no tant per la seva força material, sinó per la seva cultura, el seu civisme i la seva capacitat de convivència. Visca Tarragona!