Qui li anava a dir a Peeeeeedro Almodóvar que la seva pel·lícula Dolor y Gloria no triomfaria a Cannes però sí a Tarragona. Quan escric això encara és diumenge i s’està votant. Ho heu de comprendre, fem el diari el dia abans perquè portar-lo a la impremta després de saber els resultats a les quatre de la matinada impediria que l’home pogués «conciliar», com els bisbes del Vaticà. Sense conèixer l’escrutini, ja avanço que hi haurà dolor pels que obtinguin resultats dolents, i glòria pels que no s’ho esperin i els hagi tocat el bingo. (La «línia» li toca sempre al mateix partit). Però, a Tarragona, probablement tindrem també l’optalidón. I què és això? Doncs que els pactes faran que el dolor no sigui tan fort i aconseguiran la glòria sense necessitat de les paperetes dels pobres.
Ara que hi penso... potser amb aquest sistema els votants no som tan decisius. No creieu? Paràsits! Tranquils, no estic insultant els polítics. Així es titula la pel·lícula de Bong Joon-ho que ha guanyat la Palma d’Or. Ara que hi penso, quan vaig estar a Cannes em van allotjar a l’Hotel Martínez. Potser és un senyal pepero del destí o la prova de què l’Antònio té molta pasta. No sé vosaltres, però jo crec que el jurat hauria de votar com a millor actor el Pep Fèlix Ballesteros. Heu de reconèixer que és un home que, si li fem una foto en blanc i negre, passaria ben bé per un galant americà del cinema dels anys cinquanta, tot i que jo, en comptes del color sèpia, crec que li afavoriria més que és possés una mica groc. Segur que la Cruz obrirà un sobre a l’escenari del Teatre Tarragona, i cridarà: Joseeeeep!