Job, el misteri de la prova

En l’Antic Testament, al costat de patriarques, jutges, reis i guerrers, hi ha un personatge que crida l’atenció pels vaivens que va tenir en la seva vida, des de ser una persona molt rica i saludable a ser pobra i malalta. El seu nom, Job, acostuma a assimilar-se a la paciència, encara que la seva fe i la seva esperança van ser també enormes, fins a ser un model de conducta.

En un dels seus estudis bíblics, el cardenal Martini li dedica un capítol que comença presentant els protagonistes del llibre: el mateix Job, l’acusador (el diable) i Déu. La vida d’aquell home, de la terra d’Us, fora dels confins d’Israel, és presentada com la d’algú «íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal» (Jb 1,1).

El dimoni li resta mèrit i diu a Déu que li tregui els seus molts béns i veurà com maleeix el Creador en comptes de lloar-lo. En aquest exemple d’home pacient, Déu permet una prova rere una altra. Primer perd els seus béns, el seu bestiar; després, la seva família, i després la seva salut. Job reacciona davant d’aquests revessos dient-se: «Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dona, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom!» (Jb 1,20).

Satanàs no es dóna per vençut i espera veure com reacciona Job quan una úlcera maligna l’afecti de cap a peus. A sobre, uns amics li recriminen que no es rebel·li. En tot això el Senyor diu a l’acusador: «T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal» (Jb 1,8). En canvi, el dimoni el menysprea, intenta mostrar la debilitat de Job i d’aconseguir per fi el seu rebuig de Déu.

Hi ha un moment en què Job es desfà en lamentacions: «Que mori el dia que vaig néixer i la nit que s’adonà que era concebut un home!» (Jb 3,3). Això no obstant, aquestes lamentacions no el porten a donar la culpa a Déu del que li passa. Per fi reconeix que la saviesa divina el supera tant que no ha d’emetre judicis com si ell fos l’autor de la vida.

Per a qualsevol de nosaltres la lliçó se’ns fa propera. Sense ser objecte de tantes desgràcies com Job, de qui se’ns ofereix un retrat exagerat amb fins didàctics, hi ha moments de sofriment, períodes de frustració, ocasions en què ens sentim desmotivats.

Hem de fer front a un problema familiar, un accident, una malaltia o un greu contratemps professional. És l’hora d’acceptar la prova sabent que el nostre pare Déu té l’última paraula i en Jesucrist ha donat la vida per nosaltres.