Fa uns mesos, quan estava calent -políticament- pel referèndum, vaig rebre clatellots per tot arreu quan vaig posar al Facebook que anéssim amb molta cura amb els recomptes electorals. Alguna cosa em deia que a «aquells» els passaria com a mi davant un pastís de xocolata: que no me’n puc estar de ficar-hi les mans. Va aparèixer un exèrcit de cunyats per dir-me que fer trampes a les eleccions era impossible, que està tot molt controlat, que si els interventors, que si les actes, que si la junta, que la junta de la culata... Ahir veig gent per la tele re-recomptant vots perquè s’han sumat malament y s’han distret unes 50.000 paperetes de la CUP i no sé quantes paperines dels altres. Passa com quan li fas un cop a una moto aparcada, cau sobre un cotxe que fa marxa enrere i colpeja un camió, que ningú en té la culpa. Així que ara, el cafè Tupinamba serà com la patata calenta de la inhabilitació dels diputats presos, que anirà endavant i endarrere, com l’Iceta.
Li escric una carta al Ministre de l’Interior, potser li posen al recull de premsa de divendres. «Excelentísimo y guapísimo señor Marlasca. Me dirijo a usted para pedirle que se tome vacaciones. Creo que las tiene merecidas tan solo por ser el sucesor de Gazpacho, eso tiene que ser una carga muy grande, como su apellido. Me gustaría que se entrevistase con sus homólogos de países europeos en los que se vota de forma electrónica. Creo que evitaríamos que se talen unos cuantos miles de árboles para hacer papeletas, sobres, cartas a presidentes de mesa y el papel de algún porrito para algún observador imparcial. Es algo que solicito de su recto... proceder.»