Recuperar la fe

Els creients es mereixen un altre església catòlica. Ho dic amb molt de respecte i des de la distància de qui es reconeix agnòstic empíric. Dissabte Jaume Pujol tancava el seu pas per l’Arquebisbat de Tarragona reconeixent davant els 800 feligresos que l’acomiadaven a la Catedral de Tarragona que «l’església no passa per un moment fàcil».

Comparteixo aquesta afirmació i entenc que es referia als més de mil milions de fidels que a hores d’ara es deuen sentir decebuts pels silencis còmplices de la cúpula davant els escàndols sexuals que s’han anat destapant els darrers anys arreu del món. Si els fets ja són prou greus, encara ho és més que els responsables jeràrquics dels culpables xiulessin o callessin.

Jaume Pujol no va estar gens encertat quan li van preguntar per alguns casos ocorreguts a pobles del Camp de Tarragona. «A vegades les persones tenen mals moments que se’n penedeixen tota la vida», va dir. Quan tota la gent de bona fe, creient o no creients, esperaven un rebuig frontal i una condemna sense pal·liatius, ell es va treure de la màniga de la sotana un letal «tenen mals moments».

Confio que el successor de Pujol, Joan Planellas, no tingui pèls a la llengua i digui les coses pel seu nom. Sembla que el seu perfil està més alineat amb la transparència i la claredat. Pujol i Planellas vénen de sectors diferents dins de l’església. Tenen visions diferents del món i del país. De fet, els crítics amb el qui serà nou Arquebisbe de Tarragona li retreuen que tingui un notable flaire independentista.

Deu ser que s’escolta als més de 2 milions de catalans i catalanes que exigeixen el dret a decidir. Mirar cap a una altra banda és una mala solució sigui quin sigui el repte que se’ns plantegi. I dins de l’església catòlica –i en d’altres– fa segles que hi ha hagut autèntiques legions de persones anònimes disposades a ajudar als qui ho necessitaven materialment i espiritualment. Han estat persones d’acció directa, sense demanar permís i lliures de les cotilles de ser políticament correctes.

En el seu comiat dissabte Pujol demanava «perdó pel mal que hagi pogut fer». Callar. Aquest pot haver estat el seu pecat. Segur que ha fet moltes coses bones i útils per a la comunitat. N’estic convençut. Però les víctimes dels abusos sexuals comesos per religiosos es mereixien una resposta de condemna i de suport forta i clara de l’Arquebisbe. Posar la imatge de la institució pel davant de tot és una estafa a la confiança dipositada pels homes, les dones. Segur que ara esperen que Joan Planellas els ajudi a recuperar la fe.