Aquest país s’assembla cada vegada més a un còmic d’humor. No sé si recordeu aquella historieta del dibuixant Francisco Ibáñez que es deia «13, Rue del Percebe», a la contraportada del Tio Vivo. Sovint recordo la imatge dels personatges que ocupaven els diferents pisos i res reflecteix millor la societat actual. També em recorda la meva vida, no perquè hagi fet de tot -que també- sinó perquè aquest còmic va néixer a principis del 1961, com una servidora.
Comencem per un senyor que viu a les clavegueres de la comunitat i té una actitud amenaçant o queixosa. Cal que digui a qui em recorda? Al primer pis hi havia una senyora que volia fer negocis amb el lloguer i putejava desenes de llogaters que s’amuntegaven en un míser espai mentre els cobrava un dineral. Aneu a llogar un pis a una ciutat i de seguida us vindrà al cap la brometa. A dalt teníem un senyor que feia experiments maltractant animals, una mena de doctor Frankenstein. Només diré una paraula: Oleee! I, finalment, al terrat, hi havia un senyor a qui perseguien els creditors, aquí ens podem identificar tots, però a mi em recorda el Torra, que el pobre no té diners a la Generalitat per culpa del veí de baix. Recordeu el personatge? Sí, home, un delinqüent a qui sempre «pperseguia» la justícia. Si no us ve al cap qui pot ser, només cal que el recordeu acompanyat de Doña Urraca «en liquidació» i Rompetechos, també conegut com a Piolín. Quins records més macos que tenim dels personatges de còmic! Ah, per cert, us he dit que conec l’Azagra, que publicava a El Jueves aquell personatge del Pico Vena, que em recorda al polític... vaja, se m’ha acabat l’espai.