Aires de canvi

El pacte d’esquerres a Reus està a tocar. Cal ser prudent. Fins aquest dissabte encara hi podria haver sorpreses. La visió compartida d’ERC, PSC i CUP que la ciutat necessita un projecte de futur valent i un canvi en la forma de governar està vencent les resistències inicials i desdibuixant línies vermelles. Un canvi possible teòricament amb Junts per Reus i algunes de les persones de la llista però impossible amb Carles Pellicer. I paradoxes de la vida i de la política, el seu personalisme ha estat la clau dels bons resultats aconseguits a les urnes revalidant els 7 regidors però a l’hora també és el principal entrebanc per les negociacions postelectorals. Recordem que republicans i socialistes tenen 6 regidors cadascun. Massa a prop dels 7 de Junts per Reus que s’han quedat amb poca força de pressió tot i ser els més votats i es neguen a lliurar el cap de Pellicer. En el tauler de joc de les converses dels diferents partits guanya la convicció majoritària, amb l’excepció de Junts per Reus, que amb Pellicer no hi pot haver canvi de rumb. Pellicer no en vol saber res de la CUP que té 3 regidors, ERC descarta acords amb Ara Reus que en té 2 i el PSC està disposat a emprar els seus 6 regidors per facilitar un canvi en l’alcaldia i a Reus. Amb aquest panorama i el paper anecdòtic dels 3 regidors de Ciutadans, el trencaclosques per elegir alcalde o alcaldessa i formar govern es va reduint. Per això els tres partits d’esquerra que sumen 15 regidors -un més de la majoria absoluta - saben que tenen una oportunitat si integren coincidències, aparquen diferències i arrisquen en alguns temes dels quals uns i altres n’han fet bandera durant el mandat que acabarà dissabte i també al llarg de la passada campanya. Aquest dissabte 15 de juny és el moment de la veritat. S’ha de constituir el nou consistori i elegir alcalde o alcaldessa. Carles Pellicer o Noemí Llauradó? Pellicer s’ha arriscat a un tercer mandat tot i haver dit que només n’estaria dos. Una aposta humanament comprensible després de veure la llum al final del túnel econòmic municipal i patir 8 anys de penúries pressupostàries. Si aquest dissabte no torna a ser alcalde, alguns li retrauran l’error estratègic de no apostar per la renovació interna i fer una llista a la vora del foc, lluny del panorama polític local i nacional que exigeix capacitat de diàleg i consens i relat. El pacte entre CiU i el PP del primer mandat ja és un miratge. I les crosses d’ERC i Ara Reus del segon eren a crèdit. Ara pot pagar els interessos.