L'estat no és neutral

Potser per què no està dissenyat per a ser-ho. Els estats en general i l’estat espanyol en concret. Ens referim a l’estat com a ens, com organització política. Hi ha altres àmbits on l’estat té un significat tam material com els estats de la matèria, a la Física, o els estats civils a la societat. Representa la forma de ser o de romandre i mantenir-se, tot i que la permanència dels estats físics, socials o polítics no està garantida. Fins i tot els físics han hagut de definir un estat que no canviï com «estat estable» (steady state) pels components electrònics. L’estabilitat dels estats físics, socials o polítics acaba sent una convenció.

Probablement aquesta realitat és la determinant de què l’estat no sigui tampoc neutral. Ens ho explica Jordi Graupera en la seva tesi doctoral (ell sí que ha escrit una de veritat) amb el títol «Metaphysics of State Neutrality. A critique of liberalism», quan parla de l’estat ens polític. Ja li vam dir que s’equivocaba presentant-se a unes eleccions. La política és un femer que deixa poc lloc a la filosofia. Havent llegit àmpliament, com cita, a Habermass, segur que no va preveure que els fiscals del Tribunal Suprem ho farien servir per intentar explicar una teoria del cop d’estat que s’aparta de les de Leon Trotsky o Curzio Malaparte d’ara fa 80 anys. Digressions filosòfiques a l’informe de l’acusació d’un judici penal tenen una ressonància buida. Com un crit dins d’un cossi. En comptes de llegir a Kelsen podien haver llegit a Bàrtolo de Sassoferrato.

Ni els fiscals ni l’advocacia de l’estat són neutrals per disseny. No podem esperar que el Tribunal Suprem, un dels pilars de l’estat tampoc ho sigui.

Laura Borràs ens ha explicat que el rei, la màxima representació de l’estat, tampoc és neutral. Ja va prendre part el 3 d’octubre de 2017 després de les pallisses. I va prendre part demanant i, fins i tot, exigint a les empreses que marxessin de Catalunya, d’alguna forma reconeixent que no era el rei de tots.

Si l’estat no és neutral, en cas de conflicte amb alguns dels seus poders, evidentment l’estat vindrà en contra teva. Amb porres, amb denúncies, amb confinaments, presons o alguna forma de repressió. És igual el que diguin les lleis. L’estat es pot permetre d’interpretar-les a la seva conveniència, entre altres coses perquè les lleis són seves.

Veurem que, molt probablement, les defenses del judici contra Catalunya podran argumentar i fins i tot «guanyar» el judici davant l’absència de proves i les contradiccions dels testimonis. Però perdran la sentència.

A les hores serà el nostre torn de decidir i actuar en resposta a un estat que no ens vol.