Reconec que m’hi havia acostumat. El judici del Tribunal Suprem era per a mi com la radionovel·la de cada dia per a la meva àvia, i aquell «culebrón» titulat «Qui serà alcalde?» em tenia més enganxat que la cerimònia de la Loteria quan has comprat 32 dècims. Els addictes a aquestes dues sèries estem de sort, perquè si dimecres sabrem el final de «Doce hombres sin Piedad», encara ens quedaran tres dies perquè acabi la primera temporada de «Arriba y Abajo», on descobrirem que les temporades vinents tindran com a protagonista el Gregory Peck Ballesteros.
Tinc un familiar que segueix les dues sèries i que està molt content perquè li han apujat el sou. Treballa en una fàbrica de material per a hospitals i diu que aquest any les vendes de «cordó sanitari» han augmentat tant a Madrid com a Barcelona. Per cert, em vaig trobar un polític municipal en un restaurant i li vaig preguntar com anava la partida de pòquer. Em va respondre que: «progressa adequadament». Si us pregunteu de quin color era el conseller, us diré que tant se val, perquè el que va dir serveix igual per a qualsevol dels bàndols.
I ara què farem sense judici del Procés? Sense aquesta advocada de l’Estat tan melindrosa, sense les històries bèl·liques del Zaragoza i sense els acudits del Marchena... Bé, no em feu molt de cas, però jo crec que, fins que no s’aconsegueixi el que tots sabeu, no trigarem gaire a veure aquell plató ple de nou amb altres actors. Fins i tot, he pensat que es crearà un canal temàtic que podrem veure a la tele i que s’haurà de programar al número 155 del comandament a distància. Com es podria dir el canal? Ah, sí, «La corte del Faraón».