Ballesteros ja és a la paperera de la història

Aquest 10 de juny de 2019, la Tarragona ballesteril sembla ferida de mort. Els vots de la CUP, ERC, JXC i , avui ja ho sabem, En Comú Podem, sumen prou per fer fora de l’alcaldia qui l’ha embrutat aquest darrer decenni, Pep Fèlix Ballesteros. No vol dir això que l’alcaldia estigui neta com una patena però és clar que el «terceto» Ballestertos-Floria-Pérez han destrossat la ciutat de Tarragona fins a límits que mai abans s’havien vist i no ho tornaran a fer.

No vull dir amb això que Nadal ho fes bé, que no ho va fer, però és clar que «repartir» en temps de bonança sempre deixa molles al calaix. I «repartir» en temps de crisi sistèmica fa que reparteixis les molles, i sense molles, la ciutat s’ha afonat perquè ja no queda res.

Fer el llistat de desastres ballesterils seria un cop més repetir el que tothom ja sap. Però no ho hem d’oblidar mai. El PSC ha destrossat Tarragona de totes les maneres possibles. I al seu capdavant hi havia i hi ha hagut l’«alcalde» Ballesteros, la «molt cultural» Floría i el «mag de les finances» Pau Pérez. Per a tots ells crec que l’únic que seria desitjables seria justícia, aplicada amb totes les lletres de la paraula. I ara parlo només de justícia burgesa, de justícia burgesa i d’escarni públic, perquè la seva mala bava contra les tarragonines i els tarragonins és per estudiar-la en acadèmies de tota mena i no aplicar-la mai a éssers humans de qualsevol mida i color.

Sí, companyes i companys, ens han maltractat de totes les maneres possibles, han convertit la ciutat en espai per al robatori professional, per a l’edificació dels amics i coneguts, per a l’especulació dels de sempre, per al gaudi personal de quatre dotzenes de persones i per a la col·locació dels imprescindibles per continuar en els càrrecs ben retribuïts de secretaris, comissaris i personal de l’hampa diversa.

Ho vaig explicar a «Tarragona desballestada» i ho explicaré en una novel·la en què parlo ja sense morrió perquè la literatura de creació pot fer-te imaginar els escenaris més improvables i qualsevol semblança amb la realitat serà sempre pura coincidència... però cada un i una de les criminals hi té el seu personatge, la seva representació, la seva forma malèfica de perviure i mantenir-se en l’imaginari de la ciutat anys i panys, pels segles dels segles, amén. I és que aquesta és la meva venjança, la meva vendetta, la meva V.

La ciutat passarà a ser governada per Pau Ricomà i segur que la galvana mantindrà espais ja controlats, com el contracte de la brossa-fa-mala-olor, la secretaria general-í-ssima, allò de la via pública, la urbana, etc. i serà complicat desallotjar-la perquè hi està incrustada. De la voluntat de fer-los fora i convertir Tarragona en una ciutat democràtica en depèn el bon crèdit que el nou alcalde ara té.

Pau, no el malgastis. Perquè si ho fas, tingues clar que al primer a qui cridarem «Fora la màfia!» serà a tu. I sabem que és complicat i que segur que el primer any tindràs vagues «laborals» o amenaces de marxa de brossaires, de petroquímics i d’urbanos, però davant la màfia cal ser ferm i decidit. I costarà..., però sense fermesa i decisió no hi ha futur i ara, el de Tarragona, és també a les teves, a les vostres..., a les nostres, mans.