Opinar, informar, manipular

Al llarg dels anys posteriors al traspàs del «General Franco», els mitjans de comunicació es van constituir en la referència fonamental per una societat orfe d’informació al llarg de molts anys i que ara veia com les noves que es produïen arribaven a la gent; el tema, que vist en perspectiva, és molt més emblemàtic del que pot semblar, va suposar «ubicar la premsa» en el centre del que havien de ser els esdeveniments que ens van portar a una democràcia insospitada per molt temps, però que es començava a fer realitat.

Certament no podem oblidar que cada diari o radio, en aquells temps, rebia la seva influència de tot ordre, però el que és indiscutible és que la seva tasca fonamental era «informar» a tots, per damunt de les mateixes connotacions de pressió que, ben segur, van haver de suportar. Amb la consolidació del marc democràtic, amb les seves excepcions que existeixen i existiran aquí i arreu sempre, el model periodístic s’ha anat transformant i cada cop és més evident que aquell anhel «d’informar» ha deixat pas a l’opció «opinadora» com un fet transcendental en la normal dinàmica mediàtica.

És evident que avui tots optem, a l’hora d’informar-nos, per triar el missatge que ens sembla més proper a la nostra manera de pensar, així, és una evidència que el «color polític de la premsa» ha deixat de costat el fet informatiu, que també, però prioritzant per damunt de tot el missatge d’opinió particular a l’hora d’analitzar la realitat.

En cap cas opino si el marc vigent és millor o pitjor que quan existia un denominador comú, on la idea d’informar era prioritària, però l’evidència posa de manifest que tot això és un fet evident que comporta posicionaments, tan diferenciats, per uns i altres, front qualsevol notícia que pugui tenir una transcendència posterior a l’hora d’influenciar a una societat en funció d’una «lectura interessada» del que succeeix.

Malgrat tot l’anterior tampoc podem oblidar que, aquesta lectura subjectiva que faig, no estaria completa si no tenim en compte el que es pot conèixer com «l’atomització» informativa que vivim, on són molts els diferents medis que no es limiten a la premsa escrita, les ràdios líders, o les televisions de referència, doncs l’entrada d’internet ha suposat multiplicar, fins a l’infinit, les fonts informatives, que es pot garantir que els «desitjos de manipulació» d’alguns queden derrotats davant un model impensable només fa uns anys.

Tampoc es pot deixar de costat que la nova situació comporta també perills importants de manipulació i de desinformació, amb el que això pot suposar a l’hora de la formació d’opinió, que ens pot fer «cada cop menys lliures», per tant, el que és inapel·lable és que som part d’un món en permanent canvi, on l’interès per influenciar-nos segurament ha deixat de tenir numerus clausus per inaugurar un espai de manipulació evident, amb poques limitacions davant una normativa legal a la qual li costa adaptar-se a una situació on es veu permanentment superada.