Haurem d'esperar

Haurem d’esperar la formació del nou govern de l’Ajuntament de Reus per saber si la reedició del pacte entre Junts per Reus, ERC i Ara Reus és fructífera i dona a la ciutat l’orientació i el canvi que les tres formacions han predicat, amb objectius i matisos molt diferents, durant la passada campanya electoral municipal.

Aquest és el pacte triat pels republicans en detriment de l’alternativa del d’esquerres amb PSC i la CUP. L’opció per la suma dels neoconvergents de Carles Pellicer amb els republicans de Noemí Llauradó s’ha consumat a Reus però ha estat exigida des de Barcelona. Pellicer, guanyador indiscutible a les urnes del 26 de maig, torna a ser alcalde per tercer mandat consecutiu perquè als despatxos de Barcelona han barrat el pas a la combinació trencadora d’esquerres que estava damunt les taules locals i que hi hagués col·locat per primera vegada a la història a una dona al davant del consistori. Això ha anat així encara que es vulgui pintar de colors. L’autonomia local ha quedat supeditada en el cas de Reus –no ha passat el mateix en altres municipis de Cataluny– a l’estratègia nacional d’intentar conformar majories republicanes i independentistes i de retruc distribuir-se la presidència de consells comarcals i diputacions. Reus ha estat moneda de canvi d’aquests tripijocs democràtics, legítims però que grinyolen? Doncs, una mica. Aquest full de ruta de les cúpules nacionals té un vers lliure a la ciutat perquè la tercera pota del futur govern local és Ara Reus, no pas la CUP. Ho ha volgut Pellicer des del primer dia i Llauradó no ho podrà evitar. I els d’Ara Reus són municipalistes declarats però es posen de perfil quan es parla de república i d’independència. I quin és el consistori resultant de tot plegat? Doncs tindrem un govern amb una còmoda majoria absoluta de 15 regidors amb una teòrica bicefàlia amb un alcalde i una vicealcaldessa, fruit de les negociacions locals, el repte de consensuar programa i dissenyar un pla de treball i 9 regidors a l’oposició –6 del PSC i 3 de la CUP– observant com es concreta l’oferiment de «col·laboració institucional» llençat per Pellicer i avalat per Llauradó però amb les eines ben esmolades per fiscalitzar l’acció de govern. I en un racó més borrós de la nova fotografia consistorial, els 3 nous regidors de Ciutadans que encara estan aterrant després del merder intern que van tenir poques setmanes abans de les eleccions. Tot plegat, un mandat força interessant que encara ens pot donar alguna sorpresa. Els decebuts i els esperançats, tots hauran d’esperar al dia a dia d’aquests pròxims 4 anys.