Diari Més

Carta dominical

Eucaristia i caritat

Arquebisbe de Tarragona

Creat:

Actualitzat:

La festa del Cos i de la Sang de Crist ens recorda que l’Església té per centre l’Eucaristia. El poble sant i fidel de Déu s’ha de fonamentar en l’Eucaristia, perquè ella és «la font i cimal de tota la vida cristiana», com ho afirma el Concili Vaticà II (Lumen gentium, 11). I afegeix tot seguit que els fidels, «un cop nodrits amb el cos de Crist en la santa assemblea, demostren d’una manera palpable la unitat del poble de Déu, unitat adequadament significada i meravellosament produïda per aquest sagrament augustíssim».

D’aquí que l’eucaristia, en esdevenir el centre de la vida cristiana i la principal manifestació de l’Església, esdevingui també per excel·lència el sagrament de l’amor i de la caritat. No podem separar l’eucaristia de la caritat, de l’amor als altres. Combregar el cos de Crist vol dir combregar amb tot el seu Evangeli. I combregar amb el seu Evangeli vol dir combregar amb els pobres i amb tots aquells marcats pel dolor i la necessitat. D’entre els Pares de l’Església, probablement és sant Agustí qui millor ha expressat la correspondència que hi ha d’haver entre l’altar de l’eucaristia i la pròpia vida. Si damunt l’altar hi ha el cos de Crist, també el cristià ha de reproduir aquest símbol en la pròpia vida, esdevenint icones del «cos de Crist» enmig del món. Afirma sant Agustí: «Si voleu comprendre el que és el cos de Crist, escolteu a l’apòstol: «Vosaltres sou el cos de Crist i els seus membres» (1Co 12,27). Si, doncs, vosaltres sou el cos i els membres de Crist, el que es troba damunt la taula santa és un símbol de vosaltres mateixos, i el que rebeu és el vostre propi misteri. Vosaltres mateixos el ratifiqueu en respondre: “Amén” […]. Sigueu el que veieu i rebeu el que sou. Això és el que ha dit l’Apòstol sobre aquest pa» (Sermo, 272).

Per aquest motiu, tradicionalment es relaciona la solemnitat del Cos i de la Sang de Crist amb la diada anual de Càritas. Aquesta prestigiosa institució eclesial demana avui la nostra resposta solidària, amb el lema «Cal estar a prop per a veure-ho tot». L’eucaristia ens ha de fer capaços de compartir, de canviar la nostra manera de viure, començant amb les petites coses de cada dia, des del que comprem a la botiga del costat fins a la generositat amb els necessitats. L’eucaristia, d’una manera molt profunda, ens educa per l’amor i la solidaritat, perquè davant l’eucaristia tots som iguals. Com afirma el papa Francesc, «Jesús vol que toquem la misèria humana, que toquem la carn sofrent dels altres. Espera que renunciem a buscar aquestes cobertures personals o comunitàries que ens permeten mantenir-nos a distància del nus de la tempestat humana, perquè acceptem de debò entrar en contacte amb l’existència concreta dels altres i coneguem la força de la tendresa. Quan ho fem, la vida sempre se’ns complica meravellosament i vivim la intensa experiència de ser poble, l’experiència de pertànyer a un poble» (L’alegria de l’Evangeli, 270).

Que siguem capaços d’estimar i de viure l’eucaristia per a poder després viure també la caritat.

tracking