No cal que us digui que sempre he estat una mica pallasso. Bé, una mica no, tot el paquet. Als anys noranta se’m va acudir gravar al contestador un missatge on una mena de majordom anglès deia que l’amo no estava disponible perquè havia sortit a jugar al golf. Aquell «unavailable» no va agradar gaire a un client que em va dir que era poc seriós si em trucava algú d’alguna multinacional. Fa poc he trucat al contestador automàtic d’una d’aquestes empreses pijes de la Diagonal de Barcelona i m’he recordat d’aquell missatge que vaig haver d’esborrar. Amb el mateix to de veu que al meu contestador, una veueta deia, literalment, «Luchi Pérez is currently unavailable». El primer que m’ha vingut al cap ha estat Paco Martínez Soria dient allò de «¡¡tanta Luchi, tanta Luchi... y se llama Luciana!!». A veure si ens entenem, sota els FYI, ASAP, CEO el que hi ha és un «pa’ que t’enteres», «date maña» i «el jefe».
Estem entrant en un món on de tant parlar guai arribarà el moment que no entendrem res. Van cometre l’errada de contactar-me com a director de continguts a una empresa tecnològica de Barcelona fa uns anys i, sujuru, que fèiem reunions d’una hora en les que no entenia absolutament res. Així que advoco (no, no és un anunci de Vogue) per catalanitzar els Product Owners i els CTTO. Jo contractaria un hacker perquè truqués a tots aquests telèfons de multinacionals de l’Upper Diagonal i que contestessin amb expressions tipus: «passa a jaureeee», «arreeee, tras, tras...» bé, aquest ja l’ha registrat la Rosalia, o un «no hi és pas », molt més bonic que l’«unavalable» dels nassos. No, my friends?