Tribuna
Pregoners
Periodista
L’expresident de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, va fer ahir dia de Sant Joan una sentida glosa de la seva experiència vital amb la Tronada i la Festa Major de Sant Pere durant el pregó pronunciat a un saló de plens de l’Ajuntament ple de gom a gom. Les festes tradicionals són el cordó umbilical entre el passat i el present i la persona individual i la comunitat.
En una època en la qual tot va massa de pressa i sovint alhora en direccions a vegades contràries, les reflexions emocionades al voltant dels records tenen un efecte balsàmic, aglutinador i esperançador. Sanromà va complir amb escreix amb el seu paper de pregoner llegint en públic i en veu alta el que volia fer saber a tothom: que s’estima Reus. Va tenir temps d’encadenar imatges i sensacions personals i familiars i també de repassar part de la història econòmica, social i política amb noms propis i d’altres anònims que ha contribuït a fer gran la ciutat i li ha donat un caràcter singular. Sanromà ha deixat la primera línia de la representació institucional amb el relleu de Jordi Just però sap perfectament que la seva condició d’expresident de la Cambra l’acompanyarà tota la vida amb els corresponents drets i deures. Ahir va complir amb el seu nou paper amb una barreja d’apel·lacions a viure intensament la Festa Major de Sant Pere i també a tenir present el paper rellevant que juguem totes i tots cada dia en l’esdevenir de la nostra ciutat.
Ser pregoner a casa teva no té preu. Fa 24 anys, el 20 de juny de 1995, vaig tenir el privilegi de participar en el pregó col·lectiu –probablement el primer i únic d’aquelles característiques– que va fer Ràdio Reus de la cadena SER convidat per l’alcalde Josep Abelló a gaudir d’aquest honor com a reconeixement a la celebració dels 70 anys d’història de l’emissora. El seu director aleshores, Pere Montpeó, va ser el mestre de cerimònies d’un programa de ràdio en directe des dels mateixos bancs que per un dia vam ocupar una colla de periodistes i radiofonistes: Salvador Forés, Montse Auqué, Cèsar Constantí, Enric Tricaz, Josep Baiges, Helena Tarragó, Joan Ciurana i un servidor, acompanyats d’històrics de la ràdio com David Constantí, Enric Virgili i Josep Maria Fargas. Tot supervisat tècnicament per Àngel Palau. Trobareu les fotografies al llibre Història gràfica de Ràdio Reus 1925 – editat per commemorar el 70è aniversari de la ràdio i que va imprimir excepcionalment Arts Gràfiques Rabassa. Per sort Reus sempre tindrà persones i col·lectius disposats a entomar el plaer i la responsabilitat de posar veu a tota la ciutat.