Tarragona, a la cua en llistes d'espera

Alguns ja ens alertaven, que les tisores dels governs de la crisi a Catalunya eren de campionat, el conseller Mas-Colell parlava de greix a eliminar. Avui ja hem arribat al tètan i de poc han servit els crits d’alerta de sindicats, treballadors, professionals, experts i organitzacions de consumidors. Els nostres líders ens prometien Ítaca per emmirallar-nos i mirar el dit i no la lluna.

Boi Ruiz, antic màxim dirigent de la patronal dels hospitals privats, va dirigir el sistema sanitari català en la seva pitjor època de retallades. Al llarg dels dos mandats consecutius va ser al capdavant de la conselleria de Salut. Casualitat o voluntat política? Ara ens trobem que si no ets membre d’una mútua privada, les llistes d’espera per anar al metge de família són les més llargues de tota Espanya.

Sovint, quan demanes hora per la metgessa de capçalera, la cita és a 15 dies. Això fa que la gent, necessitat obliga, decideixi anar d’urgències i aquestes acaben col·lapsades.

Al Tarragonès i al Baix Penedès a aquesta situació li hem de sumar d’altres que fan que el nostre territori tingui unes constants vitals molt dèbils i que poden enviar definitivament al pacient/territori de les Urgències a l’UCI.

El Tarragonès i la província de Tarragona pateixen una discriminació que al llarg dels anys s’han mantingut en tots els camps referits a la inversió: ja sigui en educació, sanitat, en infraestructures... Per la Generalitat també estem a la cua. El nostre estimable President, especialitzat a passejar-se per les Fires, ja va manifestar que Girona és la capital de Catalunya. El molt honorable té tot el dret d’exercir la seva llibertat d’expressió però els altres també tenim el mateix dret democràtic de reclamar un tracte just per a la nostra província.

Símptoma d’això és que difícilment arreu de Catalunya podem trobar exemples de col·laboració institucional i social tan ferma com la que el dia 8 de gener va constituir la taula per la signatura de l’Acord Conjunt del Consorci de Serveis Bàsics de Salut, del Consorci per a l’Atenció Social i a la Dependència per demanar la millora del finançament dels equipaments sanitaris, gràcies a la pressió dels vilatans i del comitè d’empresa de la Xarxa Tecla.

En aquella primera reunió exposàvem les línies bàsiques per a la millora del servei a les nostres comarques.

1) Reclamar la millora en l’assignació dels recursos econòmics basada en la població actual i el seu nivell socioeconòmic, que comporti l’homologació de les prestacions sanitàries amb la mitjana dels altres territoris de Catalunya.

2) Demanar la millora en l’assignació dels recursos econòmics que són necessaris per a l’organització i d’increment dels recursos humans a tots els centres d’atenció primària.

3) Demanar el finançament suficient per a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i l’Hospital del Vendrell, d’acord amb llurs nivells de complexitat. Una assignació que ha de ser equitativa amb la mitjana dels hospitals de Catalunya.

4) Reclamar les inversions per tal de poder millorar les Infraestructures sanitàries; els equipaments actuals són insuficients per poder ubicar els nous equips de professionals que cal incorporar.

5) Agilitzar les inversions previstes per al CAP Botafoc del Vendrell (en construcció); el CAP de Torredembarra i el CAP de l’Arboç.

6) Reposició dels equipaments i ampliar els serveis a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i a l’Hospital del Vendrell.

7) Manifestar el compromís amb un model sanitari de qualitat i de proximitat per a tot el territori.

8) Reconèixer la gestió dels serveis d’assistència primària i d’assistència especialitzada i el treball diari que realitzen el conjunt de treballadors de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.

Finalment demanàvem una visita a l’Hble. Consellera de Salut i, si no pot ser, al director del CatSalut de la Generalitat de Catalunya de la qual encara no tenim notícies, imaginem que el Tarragonès i el Baix Penedès resten a la cua.

Gràcies a aquesta pressió hem tingut alguns moviments en la bona direcció però encara lluny del que demanem, com demostren els diferents estudis. Volem mantenir el sistema de Salut que durant anys ha estat exemple mundial i alguns, ja que no forma part de les seves prioritats polítiques, volen que continuï a les llistes d’espera.