Bon dia, María Elisa, com estàs? Moltes gràcies per enviar-me la foto del màster d’Illinois. És un document molt bonic que m’ha generat una certa enveja, perquè el meu és de l’Autònoma, molt més lleig, on va a parar! La veritat, m’ha alegrat que algú del nou consistori em llegeixi, perquè no sé si Paul Newman ho fa o, com a mínim, no m’ha escrit un tuit com tu. I això que sóc dels grocs...
Bon dia, lectors. He volgut mantenir la tensió escènica, per això no sabeu de què va. La consellera Maria Elisa Vedrina s’ha enfadat amb mi per l’article que es titulava «Ja tenim alcalde invertit». I jo que em pensava que qui es podria ofendre era precisament l’alcalde. Ves quina cosa! Em diu la política del PP que sigui més prudent i que això dignificarà més el meu ofici. I té raó. Bé, això del meu ofici no sé com pair-ho perquè l’opinió poc te a veure amb el periodisme, té a veure amb la persona, i jo, com a individu mamífer, vull riure i, per tant, dec ser un humorista. Vet aquí el problema! Fer humor amb prudència és com fer truita de patates sense patates. El personatge que escriu aquestes línies té un perfil poc pepero. És un «rojo», sindicalista, secessionista, inculte i que vesteix del Carrefour. Tot i això, em cauen bé persones del Partit Popular com l’Alejandro Fernández o tu, María Elisa. Crec que ja vaig posar que era fan, i no vaig voler dubtar dels teus estudis però el tema errada lingüística i estudis en llengua eren un gag posat en safata. Una abraçada! El que sí deu tenir també un màster és l’amic Zoido, sí, de la Universidad Internacional de Palos de la Frontera. Veus? Ja hi som!