Estic espantat amb això de l’onada de calor. Als que estem grassonets ens costa molt poc suar, i jo tinc un autèntic problema amb això. Em van fotre fora d’un gimnàs perquè deixava totes les màquines com les càmeres del Cousteau. Ahir vaig anar a la cerimònia de comiat del Josep Poblet i no sabia què posar-me perquè no se’m notés la suor. Em vaig plantar davant el mirall de l’armari comprat a l’Ikea de Tarragona. Ah, no, «que tonto». Vaig començar a provar-me camises que dissimulessin la suor per tal que Poblet i Tous no em veiés tot tacat, com un pobre. Si la cerimònia hagués estat convocada per Poblet i Guarro, un altre polític de Montblanc, la cosa hauria estat més fàcil per a mi. Vaig descartar una camisa groga, i després una camisa blava i nova que la dona m’havia brodat amb el nom en vermell. Els de la Diputació van estar molt amables d’enviar-me una invitació afectuosa del jefe on em donava les gràcies per la meva col·laboració al llarg dels seus anys de servei. He repassat mentalment quina relació he tingut amb ell i he recordat que sí que en vaig parlar. Va ser al primer article dels Manaments, l’1 de març del 2018, on nomenava els alcaldes guapos. Crec que vaig dir que si Ballesteros era una miss, Poblet hauria de ser dama d’honor. No patiu, no es va enfadar, els polítics agraeixen que parlin d’ells, encara que sigui per dir que estarien bé amb el vestit de la Salomé a Eurovisión. Salutacions, Maria Elisa! Doncs sí, em cau bé el Poblet. És un home simpàtic i «campechano». Serà també perquè m’estimo Vila-seca i vaig festejar amb la Solcina. Osti! He dit «campechano»? Espero que no tingui un gendre a la presó!