A mitjans del segle XIX era obligatori que davant dels cotxes anés caminant un home amb una bandereta, així se sabia que per allà passaria un vehicle. És evident que no era molt pràctic. Sí que és veritat que seria una bona solució a l’atur en un país amb un parc de milions de cotxes a les carreteres. Els embussos serien divertits! Avui he llegit que els cotxes elèctrics, que són tan meravellosament silenciosos, hauran de fer soroll. És a dir, que un dels perjudicis del medi ambient, la contaminació sonora, s’haurà de fabricar de forma fictícia. No sé si serà mitjançant una casset de Camela a tota hòstia o posant el Virolai cantat per Metallica. L’any 2002 vaig anar amb un cotxe elèctric de Heidelberg a París. Era un ral·li experimental que es deia Bibendum. El cobria per una revista de La Vanguardia que es deia Escape. La primera cosa que em va agradar d’aquells vehicles elèctrics va ser el silenci. Quina meravella!
Es dóna la coincidència que darrerament vaig amb un Nissan Leaf elèctric, per cortesia de l’amic Abel Simón, de Nissan, i estic encantat d’arribar al meu carrer com si anés volant en una escombra. Estic enamorat d’aquest cotxe i del costum tan bonic de no pagar «combustible». He anat al concessionari, he endollat el cotxe i he fet una cervesa a l’Hotel Tarraco Park mirant la tele. Això m’ha indicat que estem en un nou món i crec que el que hem de fer els vianants és acostumar-nos a una nova època, la del silenci, en comptes de posar soroll als vehicles. No sé si això ho ha pensat el Borrell, però no m’estranyaria, que en una setmana, davant els cotxes trobem un home amb una bandereta.