La Rosalia no fa un pas que no surti a totes les ràdios, teles i mòbils del món mundial. És llesta la cantant, com també ho és la Inés, que també sap com ballar per sortir als mitjans amb campanyes gratuïtes. A les dues els ha anat molt bé el «malamente», a una tocant música i l’altra tocant el que no sona. Tinc família a Madrid que no entenia què passava a Catalunya amb aquesta ciutadana tan maca i tan dolça. Ara ja han tastat el seu sucre. Però, no parlem de política, perquè sempre dic que si algun dia els taronges arriben a les alcaldies, jo també estaré «malamente» i potser també rebré algun «trá, trá».
La qüestió és que la Rosalia ha fet una cançó que titula en anglès però canta en català. És valenta, perquè amb el que ven el producte català més avall d’Ulldecona no sé jo si li hagués sortit més a compte fer la lletra en arameu, o millor, en cristià. La qüestió sobre la cançó de la de Sant Esteve ses Rovires és que ha fet servir la paraula «cumpleanys». I ara resulta que el que hauria de ser un problema extern (cantar en català), s’està convertint en un assumpte intern, perquè la parauleta de marres és un barbarisme. Horreur! En català correcte s’hauria de dir aniversari. I aquí ja tenim el debat. A mi, castellanoparlant la meitat de la meva vida, em toca els nassos que em fotin una clatellada quan escric barbarismes, o els dic per la radio o la tele, i després posar un informatiu i veure plorar Pompeu Fabra. En fi, només diré que m’alegra «sapiguer» que la Rosalia i la Inés no estan «parades», tenen una «vivenda», «disfruten» de la vida amb «carinyu» i no pateixen cap «enfermetat».