Ahir al vespre Nova York va viure una apagada que va afectar gran part de Manhattan. Per nosaltres no és gaire notícia, perquè els ianquis estan a nou mil quilòmetres de Riudoms. Però sí he vist certes confluències astrals. Primer: la curiositat que el tall de llum s’hagi produït exactament el mateix dia que un altre tall del 1977. Llavors es va registrar un fet similar que va comportar problemes de seguretat, saquejos i -atenció- efectes electorals. Osti! Això m’ha fet aixecar la cella.
He començat a pensar en aquest element que ha passat inadvertit als llibres d’història. Van canviar d’alcalde per culpa de la llum! Resulta que el tall va ser considerat una negligència «civil» amb responsabilitats municipals. «Moisès, per què ens fots aquesta llauna política de bon matí?». Tranquils, ara ho veureu.
Doncs he pensat que, tot i la llunyania, ens està passant més o menys el mateix. Mireu, nosaltres estem patint una apagada política en aquest país, i en «l’altre», igual que la que es va produir el 1978. Veieu com ja anem filant la cosa? A Nova York es van produir saquejos aprofitant la foscor i aquí als anys setanta també es van produir situacions fosques. I no em refereixo a l’èxit de l’Antonio Machín. La qüestió és que he tingut una idea per recuperar el Pep Fèlix al capdavant de la ciutat. El Bonet i la Bego, vestits amb granotes negres estretes, entrarien de nit a les instal·lacions d’Endesa i provocarien una apagada. La idea és que a les eleccions vinents, l’electorat castigués el Pau Newman. Però no diríeu mai qui es trobarien dins amb unes alicates tallant els cables... la Laia i la Carla amb passamuntanyes i leggins.