Prendre la fresca

Encara recordo quan els meus pares al vespre treien les cadires al carrer per compartir amb els veïns el costum de sortir a prendre la fresca i xerrar mentre la canalla jugàvem. Hi he pensat aquests dies que els barris de Reus estan immersos en les celebracions de les festes majors d’estiu. Una mena de parèntesi en la frenètica vida «urbanita» per obrir portes i finestres, escurçar distàncies i retrobar parents, amics i coneguts.

L’escriptor Josep Pla ens parla de l’experiència de sortir a prendre la fresca al seu llibre Les hores, una magnífica antologia d’articles costumistes del prolífic i polèmic autor empordanès. Sortir al carrer o pujar al terrat, ens descriu Pla, per mitigar l’ofec de l’estiu, fer una cabassada al balancí mentre observem l’espectacular volta del cel. Una lectura recomanable.

El triomf del món urbà sobre el rural ha transformat radicalment el costum de sortir a prendre la fresca. I la televisió (ara a la carta per internet) i l’aire condicionat ho han acabat de rematar. Tenim la fresca i l’entreteniment a casa i no ens cal (això és el que pensem i ens creiem) fer el pas d’obrir la porta. Ja sé que em direu que la proliferació de terrasses als bars i restaurant són l’actual alternativa. Però no és el mateix. No hi ha color. Jo us parlo de les cadires a la vorera de davant de casa, o a l’eixida qui en tingui, per fer-la petar sense pressa ni pausa, sense horari i sense consumició obligatòria.

L’eixida era un pati petit situat habitualment al darrere o al costat de la casa on la família i els veïns compartien les hores del vespre per gaudir de la fresqueta que hi feia i posar-se al dia de les aventures o desventures de la comunitat. Encara hi ha gent que practica aquest exercici de relació humana directa i senzilla però pràcticament estan en vies d’extinció. En trobem a alguns pobles i en alguns barris de les ciutats. A Reus també. Ja sé que la climatologia és determinant i que aquest espècimen es reprodueix especialment a l’estiu. En aquest sentit les festes majors estan contribuint a mantenir encesa la flama i per això cal animar als veïns a aprofitar-les i a les autoritats a protegir-les.

De la mateixa manera que s’ha mantingut viva l’experiència del cinema a la fresca a La Palma, suggereixo explorar com estimular les tertúlies veïnals a les voreres i als terrats. Seria força original i si la gent li agafa el gust tindríem més probabilitats que amb el temps es traslladessin als menjadors de casa. Com a mínim sortiríem de casa nostra per anar a casa dels altres.