Govern Torra: Tarragona no és Catalunya?

Una incoherència realment invencible. La incoherència d’exigir una cosa quan estan a l’oposició i fer la contrària quan estan al Govern. Exagero? En absolut. Només cal recordar què va passar ara fa deu anys, el 2009, quan el Govern de la Generalitat liderat aleshores pel PSC va presentar uns pressupostos que destinaven 152 milions d’euros a inversions directes al Camp de Tarragona i 51 milions a la ciutat de Tarragona.

I poso aquest exemple perquè ens trobàvem ja en plena crisi econòmica i, conseqüentment, en una context de reducció dràstica de les inversions. Dit això, realitat inversora del Govern d’esquerres que teníem aleshores: més de 150 milions d’euros per les comarques del Camp de Tarragona i més de 50 milions per Tarragona ciutat.

Què va fer aleshores l’oposició de CiU (actual PDeCAT-Junts per Catalunya)? Sortir en tromba per denunciar el que consideraven un «menyspreu absolut del Govern socialista amb Tarragona amb un volum d’inversió raquític que mostra, a més, un desequilibri evident entre els diferents territoris del país», segons deia l’aleshores portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol (sí, sí, sempre –curiosament– portaven algú de Barcelona per «denunciar» un presumpte tracte favorable del Govern amb Barcelona).

Doncs bé, d’acord amb els darrers pressupostos del Govern independentista vigents corresponents al 2017 –abans, doncs, de la DUI– i aprovats no només per Junts per Catalunya sinó també per ERC i la CUP, la inversió de la Generalitat a casa nostra davalla per sota dels 40 milions d’euros per a les sis comarques del Camp de Tarragona i a menys de tres milions d’euros per Tarragona ciutat.

Caram! Si consideraven una inversió de 150 milions d’euros com «un menyspreu intolerable» com deuen definir ara un volum inversor que divideix per tres allò que es denunciava com a «raquític.» I amb quins criteris, d’acord amb quines prioritats (en cas que hagin dedicat un segon a pensar-les), etc.? No ho sabem. Ho desconeixem nosaltres i també vostè amable lector i el conjunt del poble de Tarragona perquè mai se’ns ha donat cap explicació sensata. De fet mai se’ns ha donat cap explicació més enllà de sacsejar el mantra «independència, independència.»

Van arribar, fins i tot, a batre rècords Guiness de desinversió, com en el cas de les inversions a les comarques del Priorat (que van caure per sota del mig milió d’euros) o la de la Conca de Barberà on –parin atenció– es van destinar un total de 25.000 euros en els pressupostos de 2014. 25.000 euros per tota la comarca! És a dir, menys del que cobrava qualsevol diputat de Junts per Catalunya, ERC o la CUP al Parlament. I «no hace falta decir nada más», que diria aquell.

Suposo que els independentistes ens diran que «la culpa de tot és d’Espanya» i d’aquest Estat «pèrfid i malvat que nega drets i llibertats», i tal i tal. Molt bé, sí, però és culpa d’Espanya» que els independentistes aprovin pressupostos que obvien sistemàticament, per dir-ho suaument, Tarragona i la seva gent? És culpa «de l’Estat opressor» que l’actual Govern de Junts per Catalunya i ERC hagi estat incapaç d’impulsar cap projecte important o cap inversió destacada per les comarques del sud de Catalunya? És culpa del president Pedro Sánchez que el senyor Torra, en lloc de treballar per reduir llistes d’espera o baixar les taxes universitàries, dediqui les seves energies ha enviat tweets o escriure cartes al president de Kosovo?

Ja prou d’aquesta musiqueta, si us plau, tractin als tarragonins i tarragonines com el que som: persones adultes que mereixen una resposta a una pregunta elemental: perquè no inverteixen a Tarragona. Què passa? És que en el mapa mental de Junts per Catalunya, ERC i la CUP Catalunya s’acaba al Llobregat? Més al sud tan sols hi ha «terra ignota»? No senyors meus, els tarragonins no som més que ningú però tampoc ens mereixem ser tractats com a ciutadans de segona pel Govern de la Generalitat.

I ja ens hem cansat tots i totes d’excuses de mal pagador i de promeses sempre incomplertes. Volem una resposta aquí i ara, per tant, reiterem que fa anys que estem proposant com a mínim irrenunciable per defensar la dignitat real dels tarragonins i tarragonines, és a dir, que la Generalitat inverteixi com a mínim el que ens correspon en funció del pes de la nostra població i de la nostra aportació al PIB nacional. Si som el 10% de la població de Catalunya, no ens podem conformar en rebre tan sols el 5% de les inversions de la Generalitat com passa ara. No els sembla una qüestió d’estricte sentit comú elemental, senyors i senyores diputats de Junts per Catalunya i ERC? Confiem que recordin allò que deien quan estaven a l’oposició els diputats del senyor Puigdemont i els d’ERC quan eren al govern de progrés liderat pel PSC.