Respecteu el mandat democràtic del 91% dels catalans

Inequívoc. Més clar que l’aigua. Evident per a tothom. Em refereixo a les conclusions del darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (l’equivalent al C.I.S. català que depèn de la Generalitat). Doncs bé, segons els resultats de l’estudi tan sols el 9% dels catalans i catalanes aposten per seguir per la via unilateral que van impulsar Junts per Catalunya, ERC i la CUP la tardor de 2017. El 9%. Un percentatge baixíssim. I, repeteixo, això segons les dades del centre estadístic de la mateixa Generalitat. Així mateix, un altre percentatge ínfim del 4% dels enquestats aposta per una política de «mà dura» del Govern espanyol com a via per resoldre l’atzucac actual que pateix el país. Recordeu: un 9% per la via unilateral il·legal, un altre 4% per la via, únicament, policial i judicial.

Això ens deixa amb una majoria amplíssima i aclaparadora superior al 80% del poble de Catalunya que aposta per explorar la via del diàleg, precisament la que defensem els socialistes. Curiosament (més si tenim en compte, torno a insistir, que són dades del C.E.O. de la Generalitat) tant el senyor Torra com el senyor Puigdemont (no diguem ja els C.D.R.) no han dit ni mitja paraula sobre els resultats d’aquesta enquesta d’un òrgan del mateix Govern català que conclou que un 91% pels catalans no avala la seva estratègia consistent en atiar l’enfrontament amb les institucions de l’Estat. Sorprenent...o potser no. On queda allò que «respectar el mandat democràtic del poble de Catalunya»?

De fet, l’enquesta del C.E.O. revela una altra dada devastadora per l’actual Govern del senyor Quim Torra: el seu grau d’aprovació (desaprovació més aviat) davalla fins a una nota mitjana de 3,6 sobre 10. Suspens absolut. No tan sols entre el conjunt dels catalans sinó també entre els mateixos votants de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. Ens trobem amb un Govern incapaç, amb una inacció clamorosa i amb un president més interessat en escriure cartes al president de Kosovo que no pas en reduir llistes d’espera a la sanitat pública o baixar les matrícules i taxes de les universitats catalans. I així, com sabem tots, ni anem enlloc, ni tampoc ens en sortirem.

Cal, quan més aviat millor, passar pàgina d’aquest desori i reconnectar-nos amb el progrés per a tothom. Tenim una immensa majoria de catalans i catalanes que rebutgen tant la via unilateral que ens va conduir al desastre com la política de mà dura que defensen PP, Ciudadanos i Vox.

Els socialistes, el PSC, rebutgem tant les aventures insensates que suposin una ruptura unilateral de la nostra convivència democràtica com traslladar a la policia o als jutjats la solució d’un problema que és polític i que té en la política la seva solució. Per tant, ens encoratja que més del 90% dels catalans i catalanes aposti pel diàleg i la negociació política, camí únic d’una solució que sigui capaç d’articular i respectar la pluralitat del nostre poble.

El primer objectiu, doncs, és superar i posar punt i final a aquesta dolorosa divisió que s’ha produït a Catalunya entorn de dos blocs impermeables que es donen l’esquena mútuament. Els socialistes volem reivindicar allò que va significar de progrés la divisa històrica del catalanisme social que va escriure les millors pàgines de la nostra història: la unitat cívica del poble de Catalunya és sagrada. Tots som catalans i catalanes. Tots i totes. Al marge de la llengua que parlem, del que votem, de la bandera que tinguem (o no) penjada al balcó o del que pensem sobre la situació generada la tardor del 2017. O som capaços de reconciliar-nos entre nosaltres, com volem i desitgem els socialistes, o la via de la decadència col·lectiva i lesiva per a tots que hem viscut aquests darrers anys pot prolongar-se sine die. I afectar al futur dels nostres fills i filles.

Però no ho permetrem! Des del PSC defensem un cop més una Catalunya on capiguem tots, tots, els 7’5 milions de catalans, sense exclusions. Volem un país unit entorn d’uns objectius socials que situïn Catalunya a l’avantguarda d’Espanya i d’Europa en benestar social i progrés. Què siguem capaços de recosir les ferides que s’han produït en aquests darrers anys tan tristos i mirar-nos uns i altres com a germans, i no com a enemics irreconciliables.

Tots sabem que hi ha un camí sensat i alternatiu entre l’immobilisme i llançar-se per un barranc i és el del diàleg, que és el que ens enllaça amb la tradició del socialisme català que promou més llibertat i més progrés per Catalunya. I aquest és el que camí que hem de recórrer tots junts, perquè l’alternativa és seguir per la via de l’enfrontament intern entre catalans que pot arribar a posar en risc la convivència.

Fora bo que aquells que aquests dies sacsegen el nou mantra del «ho tornarem a fer» reflexionin abans de tornar a portar Catalunya al pedregar. Ja prou d’insults, desqualificacions i d’inventar-se estructures d’Estat i reconeixements internacionals que després no apareixen per enlloc. Respecteu al 91% dels catalans i catalanes que rebutgem la via unilateral i que no volem violència ni intolerància i que mai se’ns acudiria dir a un altre català «tu no ets català» senzillament perquè no pensi com nosaltres. Respecteu la voluntat democràtica del poble de Catalunya.