L'ofegament econòmic de Catalunya per l'Estat

El meu amic Jaume Morrón em comenta uns exemples de la responsabilitat directa dels poders de la metròpoli en la destrucció de l’estat del benestar dels catalans, tant dels independentistes com dels que voten partits unionistes: 1) el TC declara inconstitucional l’article 21.4 de la Llei del canvi climàtic; 2) El TSJC suspèn l’aplicació del tribut que l’any 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya va impulsar a les begudes ensucrades, dissenyat per afavorir la lluita contra l’obesitat, la diabetis i les malalties cardiovasculars. I BOE del 25 de juliol publicà la sentència del TC que declara inconstitucionals i nuls diversos articles de la Llei 16/2017, de canvi climàtic de Catalunya. Entre ells figura l’article 21.4, que atribueix el departament competent en matèria de medi ambient la facultat de desenvolupar un pla d’electrificació progressiva dels principals ports per tal de facilitar la connexió a la xarxa elèctrica local dels vaixells amarrats. Això suposa eliminar progressivament la contaminació que aquests vaixells generen quan cremen combustibles fòssils mentre són amarrats als ports, entre d’altres els creuers dels ports de Barcelona i Tarragona.

Amb la resolució el TC ho impedeix i manté la competència en mans de la metròpoli (com el servei ferroviari, aeroportuari, etc.). La decisió del TSJC contra l’impost a les begudes ensucrades ha provocat la reacció del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFC). Dos atemptats contra l’estat del benestar de tots els catalans, també dels unionistes.

Mirant les dades sobre les inversions de l’Estat recentment publicades al BOE, és fàcil arribar a certes conclusions:

1) El pes de les inversions de l’Estat a Catalunya (10,5%) es manté sempre per sota del pes de PIB català (19%) i també, en la gran majoria dels anys per sota del pes poblacional (16%), oscil·lant entre el 10%-16%.

2) El grau d’execució de les inversions a Catalunya es troba sempre per sota de la mitjana de les CA. Per al període 2015-2018, el grau d’execució a Catalunya és del 65,9% front una mitjana per al conjunt de les CA del 75,3%.

3) A Catalunya, en el període 2013-2018 s’han deixat d’executar una tercera part de les inversions previstes. En valors absoluts això vol dir que dels 6.708 milions previstos en aquests anys, s’han deixat d’executar 2.214 milions d’euros.

4) En els darrers 15 anys els Pressupostos Generals de l’Estat preveien executar a Catalunya un dels imports més elevats en valors absoluts entre totes les CA. No obstant això, la seva execució real queda molt per sota de l’import pressupostat i és la CA de Madrid on, en els anys 2015-2018 es realitza un volum més elevat d’inversions en termes absoluts tot i tenir un pressupost inicial inferior al de Catalunya. Aquest fet es deu al fet que a Madrid es produeix un grau d’execució superior al 100% de les previsions inicials, mentre que a Catalunya sempre és inferior, i

5) En el període 2015-2018 les inversions en termes per habitant a Catalunya han estat de 402 euros, mentre que al conjunt de CA han estat de 620 euros. En termes de PIB el diferencial és més gran, a Catalunya les inversions representen un 1,3% del PIB i al conjunt de CA un 2,4%.

Els números menteixen poc. És com es fan servir que esdevé mentida quan s’anuncien preteses «pluges de milions» que mai arribaren. Mentrestant, l’exacció tributària es manté implacable, continuada.

La independència no és un caprici. És una resposta a l’ofegament econòmic perllongat de Catalunya. Només els catalans podem revertir aquesta situació.