Sóc un malastruc, o sigui, tot un «gafe». Les empreses per les quals he treballat han fet fallida, el descompte va acabar ahir i la moto no arrenca quan he quedat amb algú. Sí, sí, jo sóc dels que viatgen a Anglaterra per veure un concert i quan arriba a Nottingham es troba el cartell de «cancelled». Si hi ha un imbècil borratxo tacant la gent amb una cervesa a la mà o algú que ha aparcat en doble fila, sempre estic al costat. Allà on vaig, apareix un nen plorant amb uns pulmons com els de la Caballé. Cada vegada que em trobo algú de la meva edat i parlem de la jubilació diu això de «Uiiii! No sé si ens arribarà a nosaltres això». No m’estranyaria que una setmana abans de fer els 65 surti per la tele l’Arias Navarro dient «Españoles, la jubilación ha muerto». Si voto socialista, acaba manant Esquerra; si voto Esquerra, acaba manant la dreta; i si no voto... acaba manant la dreta.
Feia anys que mirava per la tele la Diada. Sempre m’havia fet gràcia anar-hi. Era gratis. Però no arribava a tenir prou emoció com per animar-m’hi. L’any passat va ser la meva primera mani pro-referèndum «chispas». M’ho vaig passar teta passejant per la Diagonal i veient gent coneguda amb llacets grocs. Ara resulta que, per això que explicava abans sobre el vot, les guerres partidistes, que si l’Ajuntament de Barcelona, que si la Diputació... alguns polítics ja diuen que no hi aniran. Sembla que l’ANC no són només unes sigles, també tenen aparell reproductor, i ho puc demostrar perquè se’ls ha inflat. Així que no m’estranyaria que la Diada, aquest any, quedi tan suspesa com la República que vaig votar l’1-O. Ho veieu com sóc «gafe»?