Tribuna
El territori: «Baix Penedès-Baix Llobregat»
Exalcalde de Calafell
Doncs sí, ja hem arribat, el Baix Penedès ja és sociològicament i políticament com el Baix Llobregat. Això és bo o dolent?, depèn dels criteris de valoració que fem.
A la primera reunió que vaig assistir, com a President Comarcal del Baix Penedès en el període 2007-2011, al Consell Consultiu del Pla Estratègic del Camp de Tarragona, encarregat per la Generalitat de Catalunya a la Universitat Rovira i Virgili en el 2006, vaig manifestar que existia una visió de territori equivocada. Els plànols que van mostrar delimitaven fins al municipi de Torredembarra i era necessari que dibuixessin fins al límit del municipi de Cunit, perquè no fer-ho pecava de poca sensibilitat amb el territori del Baix Penedès i no se sortia –com sempre– de l’eix Tarragona-Reus-Valls-Cambrils. A la dita intervenció vaig dir que, si no canviaven d’actitud el Baix Penedès, esdevindria en Baix Llobregat.
Són molts els factors que intervenen en el procés de canvi, veiem:
1- Poca visió territorial per part de la Generalitat, de la província i una supremacia de l’eix territorial abans citat.
2- Crisis econòmica a partir de 2007, encara no n’hem sortit.
3- Manca de decisions: què fer amb els tres sectors de l’economia, tant a escala de Catalunya com del Penedès- ara tot just es tramita el Pla Parcial Territorial-.
4- Què fer amb la problemàtica de l’habitatge –tenim una llei 24/2015 a Catalunya–per desplegar. Incidència dels preus, tant de compra com de lloguer. Habitatge social (?), hem de tindre en compte que els valors dels mòduls d’HPO són més alts que el Valor de Mercat!
5- Situacions extremes de famílies que necessiten suport i ajudes socials de tota mena. Recauen com administració més propera als Ajuntaments, això suposa més despeses pels pressupostos municipals.
6- La política conjuntural no afavoreix a resoldre tots aquests problemes, tenint en compte que des de la Sentència del 2010 a la reforma de l’Estatut de 2006 fins avui Catalunya no té una pau ni econòmica ni política ni social.
Doncs què ha passat en aquestes darreres eleccions municipals del 26 de maig?
Que el socialisme de l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha recuperat i expandit a territoris com el Garraf i sobretot el Baix Penedès. Gran part d’aquest vot fa 8 anys es traslladà a Cs per allò de «soy catalán y español», ara ha anat tornant sobretot des de la recuperació del seu màxim mandatari en Pedro Sánchez, i ara diuen «no, si yo siempre he sido socialista». Vet aquí que els resultats de les darreres eleccions municipals han premiat més que mai als partits.
Al principi d’aquest escrit deia si era bo o dolent, no es tracta de bo o dolent, es tracta de la possible pèrdua de valors culturals, la llengua i perquè no dir-ho, per la manca de no tindre un projecte propi, estem on som, és a dir pitjor.
Espero i desitjo que el Pla Parcial Territorial, l’economia, i el saber on anem ho arreglarà tot, o no? Tindrem la intel·ligència i la cura de deixar un futur millor pels nostres nets? Hi ha tantes coses a fer, per què no comencem per no ser la comarca amb més atur de Catalunya!