M’ha arribat un vídeo de premsa de Mossos sobre una operació a la Pobla de Mafumet, i no era precisament un trasplantament de còrnia. Al vídeo es veu un senyor que obre la porta a gentils visitants que demanen: «Que em podria posar dos de marihuana i un de coca, tallats finets, si us plau». I aquell senyor, com si fos el de la fleca, embolica el producte, posa a les mans del comprador els paquetets, «Sia servit! Bona tarda!» i torna a la rebotiga. Carai! I tan tranquil! Es veu que el camell no sabia que a la porta de casa hi havia una càmera. Està clar que no era amic de Villarejo, Rato o Bárcenas. Quants de vosaltres no sabríeu que a la porta de casa hi ha una càmera que us grava? Especialment si heu de cometre un delicte, com introduir el programa de Vox a la bústia del veí.
El problema ha estat que he interpretat malament el vídeo per tres raons: que em faig gran, que no té so i que està subtitulat. Així que he confós un «client», que vesteix com un repartidor, com la persona que portava la droga a domicili. I he pensat, «quina gran idea!». Truques per telèfon, fas la comanda, i et porten un «glovo» a casa. Això dels delictes a domicili pot tenir futur. De fet, crec que ja n’hi ha que et vénen a robar, i no cal ni que els truquis! Però potser a partir d’ara quan piquin el timbre, en comptes dels estafadors del gas o dels Testimonis de Jehovà, et trobaràs un paio amb xandall dels vuitanta -amb el mono- que llençarà tot el mostrari damunt del sofà i et farà una demostració gratuïta, com els venedors d’aspiradors. Hem de ser bons amfitrions. Si fa molta calor, li pot donar un xupito de Chartreuse. No hi ha droga millor.