Conec gent que s’ha llençat en paracaigudes vestida de Dalí o que ha pujat a la Mussara caminant d’esquenes... Però no he trobat mai un periodista amb un sou digne a comarques. Jo no sé caminar i tinc vertigen, però sí que he estat a una negociació entre treballadors i empreses. Us explicaré com va: tu seus a una tauleta amb dos assessors de l’empresa. Us saludeu. Demanes que apliquin l’IPC a la nòmina i et diuen que «zero», que no tenen ni un «duru». Tot són pèrdues. Surts i et trobes el xofer del «capo». Sí, té xofer, tot i aquest «zero». I et diu que ara porta un cotxe nou d’uns... posem-hi... cent mil euros. Prens un cafè amb ell i et diu que viatja molt perquè han obert una nova delegació. Llavors t’emprenyes perquè saps que t’han enganyat i convoques una vaga.
Quan ens trobem «putejats» a l’aeroport del Prat o a Sants, sovint llencem la merda sobre els treballadors i no pensem que és l’empresa la que ens està destrossant les vacances. Els de l’«Obrero Español» s’han carregat el dret de vaga d’amagat posant un 90% de serveis mínims. Encara recordo que van enviar els militars quan els controladors reclamaven els seus drets. Sí, cobren molt, i què? Fes «control+Z» a un Jumbo amb 350 cadàvers escampats a la pista. Cada dia hi ha més retallades als ciutadans. Aviat ens multaran per fer un pet al WC. Si algun dia us treuen la pensió de jubilació i talleu l’autopista, els conductors jubilats que cobren pensió seran els primers a dir-vos fills de senyora que fuma. Ja, ja sé que no em contractaran mai. Clar, no tenen un «duru», però es maquillen amb el pòrtland de la cimentera de Sant Carles de la Ràpita.